DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAMOIA f.: cast. tramoya.
|| 1. Aparell o conjunt de mitjans mecànics usats en el teatre per a fer transformacions escèniques, figurar aparicions, etc. No vull ser obligat a niguns gastos axí de lleñams de tramoyas com si importàs rehedificar dit Corral, doc. a. 1678 (BSAL, vii, 180).
|| 2. Ficció o embolic tramat amb engany. Un cavaller de mitjana edat sortí (hàbil tramoia) de sota terra, Espriu Lab. 76. Li declarà sa certitut de que no era allò més que una tramoya, Pons Auca 252.
|| 3. (usat com a m.) Home que arma tramoies; embolicaire; cast. tramoyista.
    Fon.: tɾəmɔ́јə (Barc.); tɾamɔ́јa (Val.); tɾəmɔ̞́јə (Palma); tɾəmɔ̞́ə (Men.).
    Etim.: del cast. tramoya, mat. sign., que originàriamet significa ‘tremuja o gronsa de molí’.