DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRANC m.
|| 1. Passa llarga, sobretot la que es fa amb esforç i alçant molt la cama (Maestrat, Morella, Forcall, Xodos); cast. tranco, zancada. Del lop que'ns acaça ab furiós tranch, Passi cobles 4. Fes un gran salt, | surt ab bell tranch, | ix d'aqueix fanch, Spill 12079. A curta fe e llengua de lonch tranch, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 293). Tranc de bèstias: Subsultus: Tranco de bestias, Nebrija Dict. Tranch o saccejament de bèstia: Subsaltus, Torra Dicc. En dos trancs o En un tranc: en un moment, molt de pressa (val.). S'engolí en dos trancs la cuixa de pollastre, Bol. Dim. 118. Dispost, com ho estava sempre, a obrir en un tranc i dos gallos lo primer floronco... que se presentara, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 322).
|| 2. Pas seguit (Gandesa); manera de caminar, de moure's; cast. paso. Caminant fort, sens mudar gens de tranch, Masdovelles 156. Però per no perdre lo tranch d'esta dança | ni d'esta madeixa lo cap ni lo fil, Proc. Olives 393.
|| 3. Manera d'obrar, de posar-se, de presentar-se; costum de fer tal o tal cosa (Montblanc); cast. manera, modo, costumbre. «Aquest home té un tranc tot orgullós». «El noi tenia el tranc de manar, i no hi havia qui el fes creure». «L'oncle té el tranc d'anar brut». Car per onor mon seny a vós adora | e vostre só sens mudar may lo tranch, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 279).
|| 4. Traça, bona manya; habilitat per a fer una cosa (Mall.); cast. maña. «Sempre perd es manegots, | no té tranc d'anar mudada; | si se veu a ser casada, | p'es carrer perdrà ets al·lots» (cançó pop. Mall.). La gent se creia que no hi tendrien tranc, Alcover Cont. 323.
    Loc.
—Trancs i barrancs: llocs abruptes, difícils de transitar (pir-or.). Acostumats a curre per aquells tranchs y barranchs, Caseponce Contes Vallesp. 107.
    Refr.
—«Feina feta té bon tranc»: significa que convé avançar la feina i fer-la més aviat avui que demà (Mall.).
    Fon.: tɾáŋk (occ., val.); tɾáɲс, tɾáɲ (mall.).
    Etim.: insegura; probablement cèltica, la mateixa del cast. tranca ‘barra’.

2. TRANC m.
Toc de campanes pels difunts (Escrig-Ll. Dicc.).

TRANÇ m. que porten alguns diccionaris com a sinònim del castellà trance, és una paraula inexistent en català, copiada dels diccionaris castellans.