DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANQUIL (i ant. tranquil·le), -IL·LA (o -ila). adj.: cast. tranquilo.
|| 1. No agitat. O per ayguas ben claras e tranquilles, Febrer Par. iii, 11. Fé ton poder que muyres en segur e tranquille port, Metge Somni iv. Ab la mar tranquila arribaren en Barut, Tirant, c. 95. Tots los embarcats en dita nau ab segur e tranquille navegar passassen lo gran e mortal golf, Anòn. Confess. Continuament aguayten als qui en tranquil repòs desigen veure, Tirant, c. 284. Dormen ab sò tranquil els meus fillets, Salvà Poes. 13. Una respiració tranquil·la amb la qual semblava que alenés, Ruyra Parada 23.
|| 2. Sense inquietud d'esperit. Lo que pot una consciència tranquila, Roq. 4. Qui ab ànima tranquila penetra tes murades, Salvà Poes. 116. La por no em dexava viure tranquil, Rosselló Many. 52.
|| 3. Despreocupat; que pensa massa poc en el perill, en el deure; mancat de serietat. Que són tranquils aquexos minyons!, Vilanova Obres, xi, 36. a) usat com a subst. m. i f.: Persona despreocupada o poc seriosa. Un tranquil va tirar a rapis un grapat de calderilla, Moreira Folkl. 408.
    Fon.: tɾəŋkíɫ (or., bal.); tɾaŋkíɫ (occ., val.).
    Intens.: tranquilàs, -assa; tranquilet, -eta; tranquilot, -ota; tranquilíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí tranquillum, mat. sign. 1.