DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSEÜNT adj. i subst.: cast. transeunte.
|| 1. adj. Que està de passada; que és una cosa per curt temps, no permanent ni regular. «M'inscriuré com a soci transeünt».
|| 2. m. i f. Qui passa per una via pública. Es impossible que lo bestiar y demés transeunts puguen seguir lo dit camí, doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 149). Roden el transeünt ciutadà i el pagès que ve de fora, Villangómez Any 53.
    Fon.: tɾənzeún (Barc.); tɾanseúnt (Val.); tɾənzeúnt (Palma).
    Etim.: pres del llatí transeunte, ‘que passa d'un lloc a un altre’.