DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSFERIR v. tr.: cast. transferir.
|| 1. a) Fer passar d'un lloc a un altre. Los genolls soporten molt pes e fatiga en transferir lo cors amunt, Albert G., Ques. 26 vo. Se tracta de transferir los molins de sanch del puesto ahont se troben, Rúbr. Bruniquer, v, 119.—b) refl. Passar o anar d'un lloc a un altre. Per causa de bandositats se transferí en lo regne de Aragó, doc. a. 1450 (ap. Aguiló Dicc.). Depopulen la dita ciutat e se transferexen en altres regnes, doc. a. 1491 (Capmany Mem. ii, 299).
|| 2. Perllongar, diferir, deixar per a un altre temps. Si continuarem en lo que's comensà y si u transferirem per aprés del segar, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 728).
|| 3. Fer passar a un altre la propietat o possessió d'una cosa, d'un dret, d'una responsabilitat, etc. Sia mercè de vós... dar atorgar e transferir lo dit offici e regiment... a la universitat de la dita vila, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 26). Liquidats els meus negocis, excepció feta del de les begudes, que vaig transferir a en Panxo, Pons Com an. 73. Especialment: a) Passar una quantitat de diners d'un compte a un altre.—b) Destinar una quantitat a un altre objecte que aquell a què estava destinada.
|| 4. ant. Traduir d'una llengua a una altra. He posada e transferida aquesta petita obreta de Thulli de latí en vulgar materno mallorquí, Ferran Valentí, segle XV (ap. Est. Univ. x, 87). Les quals paraules transferides en romanç volen tant dir «veniu, vejau lo rey Salomó», Carbonell Ex. Joan II, c. 86.
    Fon.: tɾənsfəɾí (Barc., Palma); tɾansfeɾíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí transferre, mat. sign.