DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSFIGURAR v. tr.
Fer canviar de figura; cast. transfigurar. Es una posta de sol meravellosa, d'aquelles que transfiguren el paisatge, Puig Servitud 95. O versos que heu viscut l'instant que transfigura, Torres Poes. 116. a) refl. Canviar de figura; cast. transfigurarse. Lo demoni reeb falsa forma com se transfigura en forma corporal, Llull Cont. 293, 22. Simon Mago, estant denant l'emperador Neró, moltes vegades se transfiguraua, Eximplis, ii, 244. Els seus escrits més deixatats i més lànguids... es transfiguraven, es convertien en un prodigi, Pla Rus. 200.
    Fon.: tɾənsfiɣuɾá (Barc., Palma); tɾansfiɣuɾáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí transfigūrare, mat. sign.