DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSFORMAR v. tr.
Fer passar d'una forma substancial a una altra; convertir en una altra cosa o modificar molt profundament; cast. transformar. Tantost fuy transformat en la primera figura, Metge Somni iii, Amor és desig de transformar la cosa amada en hom, Egidi Romà, iii, 1a, 8. Altres millores que havien de transformar tota la contrada, Oller Febre, ii, 110. Empenyent les grises boires, transformant-les en castells, en catedralls, Pons Com an. 106. a) refl. Passar a una altra forma, a una altra manera d'esser o a una altra substància. Per ço car [la terra] se transforma de soliditat en liquitat, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Es més que hom, en àngel se transforma, Ausiàs March cxii. La joia de la Laia va transformar-se en neguitosa pena, Pons Com an. 101.
    Fon.: tɾənsfuɾmá (or., men., eiv.); tɾansfoɾmá (occ.); tɾansfoɾmáɾ (val.); tɾənsfoɾmá (mall.); tɾasfulmá (alg.).
    Var. form. ant.: atransformar (Hist. Troy. 6).
    Etim.: pres del llatí transformare, mat. sign.