TRANSIGENT adj. Que transigeix; cast. transigente. Per moments se'l veia més confús i transigent, Puig Servitud 228. Fon.: tɾənziʒén (Barc.); tɾansiʧént (València); tɾənziʒént (Palma). Etim.: pres del llatí transĭgĕnte, part. pres. de transĭgĕre, ‘transigir’.