DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSIGIR v. intr.
Cedir, fer concessions en una cosa que és objecte de litigi, de discussió, a fi d'arribar a un acord amb l'altre litigant; cast. transigir. Sia donada potestat per transigir, doc. a. 1584 (arx. de Felanitx). La sortija sempre es feya ab gran magnificència, que ab altra cosa no hi tranzigia la canalla, Vilanova Obres, iv, 264. Fou l'hereva i beneficiària d'un bàndol que transigí amb el matrimoni morganàtic, Vidal Mem. 59. Els seus escassos familiars... no podien transigir amb aquest Joan Estrany d'ara, Espriu Anys 136.
    Fon.: tɾənziʒí (Barc., Palma); tɾansiʧíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el moder partir.
    Etim.: pres del llatí transĭgĕre, mat. sign.