DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSIR v.
|| 1. intr. Passar d'aquesta vida a l'altra (segons Fabra Dicc. Gen.).
|| 2. refl. ant. Perdre l'ús dels sentits, quedar com fora de la vida exterior. Encara diu que veé altra fembra que's transya e staua fora de si per deuota contemplació..., veé un die que VIII vegades estech transyda, Eximplis, ii, 201.
|| 3. refl. Extenuar-se, emmagrir-se molt, especialment per llarga falta d'aliment; cast. traspillarse (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 4. refl. Consumir se o acongoixar-se extremadament; cast. transirse. Replegà l'ocell i es transí de dolor en comprovar que era mort, Adlert Salze 43.
    Fon.: tɾənzí (Barc.); tɾansíɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí transīre, ‘passar’.