DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSPIRAR v.: cast. transpirar.
|| 1. tr. Excretar en forma de vapor; exhalar vapor d'aigua un teixit orgànic. Adés tot vici | del camp sia recuit per la flamada | o que en transpiri la humitat inútil, Riber Geòrg. 11. La Mulata... deixava transpirar tot el perfum ultramarí de la seva pell, Sagarra Vida, i, 131.
|| 2. fig. a) tr. Deixar endevinar una qualitat o altra cosa no externa. La majestat transpira sa cara, Costa Trad. 107.—b) intr. Deixar-se endevinar, fer-se coneixedor per algun senyal. Aquesta seva il·lusió no transpirava, i ningú no en sabia res, Pla CV 66.
    Fon.: tɾənspiɾá (Barc., Palma); tɾanspiɾáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí transpīrare, mat. sign.