DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSPORT m.: cast. transporte.
|| 1. Acció i efecte de transportar, de dur d'un lloc a un altre. Amb les facilitats bancàries i de transport, Serra Calend. folkl. 129.
|| 2. Vaixell destinat a transportar tropes, municions, queviures o altres objectes a un lloc determinat, sobretot en temps de guerra.
|| 3. Arravatament; alienació dels sentits per sobreabundància de passió. Sos braços estrenyien, com en suprem transport, la lira del rapsoda dins un abraç de mort, Costa Trad. 192.
    Fon.: tɾənspɔ́ɾt, tɾəspɔ́ɾt (Barc.); tɾanspɔ̞́ɾt, tɾaspɔ̞́ɾt (Val.); tɾənspɔ̞́ɾt, tɾəspɔ̞́ɾt (Palma).
    Etim.: derivat postverbal de transportar.