DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRANSPORTAR (ant. tresportar). v. tr.: cast. transportar.
|| 1. Portar d'un lloc a un altre. Dins un mes degan ser personalment transportats en aquella, doc. a. 1390 (BSAL, ix, 30). ¿Quin vent és estat aquell qui m'ha transportat de una terra en altre?, Curial, i, 24. a) fig., aplicat a coses immaterials o al temps. Cové que guart son enteniment que no sia forsat ni costret ni tresportat en altra cosa que no sia de sa natura, Llull Cont. 291, 5. Tota la mia amor la transportí en tu sol, Tirant, c. 307. Simfonia que a més gegants altures trasporta l'esperit, Guiraud Poes. 24. Se sentí transportat a una regió de sol ixent, Galmés Flor 49. Van transportar-me an aquell dia de noi, Vayreda Puny. 115.—b) mús. Mudar de clau una composició per a executar-la o cantar-la en un to diferent d'aquell en què estava escrita.
|| 2. Traslladar una qualitat, una propietat, un dret, d'una persona a una altra. Nuyl dret ne nulla senyoria ne possessió non és transportat, Cost. Tort. IV, xviii, 11. Fo perduda per successió... e fou trasportada en lo rey Henrich, Pere IV, Cròn. 324. La ira de Déu porta aytala senyorius a destrucció, e los transporta de linyatge en linyatge e de gent en gent, Eximenis Terç, c. 120.
|| 3. Traduir a un altre llenguatge. La història de la qual fo per mi de latín en nostre vulgar transportada, Metge Somni iv.
|| 4. ant. Alterar, transformar. Aquells qui són en error e qui la moral esposició tresporten en contrària esposició, Llull Cont. 352, 8. Lurs carns... ensemps ab los ossos en verdadera cendre se transporten, Corella Obres 22. a) Desfer o desfigurar profundament. Com la malautia de la racional sia, Sènyer, en transportat e en transfigurat cogitament, Llull Cont. 293, 26. Agren una bèstia molt negra e molt transportada de sa figura, Llull Cont. 354, 12.
|| 5. Arravatar, alienar per sobreabundància de passió. Dauant los iuheus en ira 's transporta, Passi Cobles 28. Per sobres d'amor tan fort transportada, ibid. 126. Viana... axí era trasportada en lo que amaua, que li semblaua la ànima sua en lo cors de aquell viuia, Paris e Viana 18. D'aquells ulls que se li ficaven cor endins i el transportaven, Pous Nosa 57.
    Fon.: tɾənspuɾtá, tɾəspuɾtá (or., men., eiv.); tɾanspoɾtá, tɾaspoɾtá (occ.); tɾanspoɾtáɾ, tɾaspoɾtáɾ (val.); tɾənspoɾtá, tɾəspoɾtá (mall.).
    Etim.: pres del llatí transportare, mat. sign.