DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASCOLAR (ant. escrit també trescolar). v.
|| 1. tr. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients (trullola, cubell, bótes, etc.) (Solsona, Vic, Tremp, Urgell, Ll., Igualada, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Mall., Men.); cast. trasegar, trasvasar. En lo celer una tina de trescolar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una caldera de trescolar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). En lo celler | adulterava, | que trescolava li dava entendre, Spill 1894. Es vi de fogoneu, quant està dins es cup, en es ple des bull, mata sa gent que sols s'hi arramba, però una vegada trascolat..., no res: brou de llàntia, Maura Aygof. 192.
|| 2. tr. Filtrar. a) Aplicat a líquids. La sobrefluitat de la urina o urinal en aquella trascolada, Cauliach Coll., i, 2a, 7.—b) Aplicat a llum, olor o substàncies gasoses. L'aire del matí que trascola d'aquells rosers la flaire, Brazès Ocell 96. Se trascolava una llum esblaymada, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 28.
|| 3. intr. Filtrar-se. En ploure, tot s'abeura y vessa y trascola, Ignor. 20. Ses aygos que trascolen per devall sa terra, Roq. 44.
|| 4. tr., fig. Fer passar líquid (sobretot vi) o altre aliment al ventre; cast. trasegar. Les llepolies que li portaven... i que tan a gust trascolava al seu estómac, Bol. Dim. 132.
    Fon.: tɾəskuɫá (or., men.); tɾaskoɫá (occ.); tɾaskoɫáɾ (val.); tɾəskoɫá (mall.).
    Etim.: d'un compost llatí trans-colare, mat. sign.