DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASLLADAR (i ant. transladar i trasladar). v. tr.: cast. trasladar.
|| 1. Mudar de lloc una cosa; fer-la passar d'un lloc a un altre. Los quals còsors féu portar e transladar al monestir de Poblet, doc. a. 1401 (Ardits, i, 88). Hauien a passar lo cors de sent Martí que trasladauen de una sgleya a altra pus honrada, Eximplis, i, 317. a) refl. Mudar-se de lloc; passar d'un lloc a un altre. Ens traslladem de l'una a l'altra regió sense cap esforç, Villangómez Any 88.
|| 2. Copiar; passar un escrit, un dibuix, etc., a un altre paper, tela, etc. Fenit és lo libre del Gentil... Beneit ne sia Déus... per la honor del qual noueylament és transladat, Llull Gentil 304. Aquell llibre... que vós havets fet transladar e ligar, doc. a. 1367 (Rubió Docs. cult. ii, 155). Tresladar o copiar: Excribi facere, transcribere, Esteve Eleg. s 4 vo. Vostè transllada del natural, fa reviure personajes coneguts en la Plana, Pasqual Boronat (ap. Guinot Capolls 99).
|| 3. Traduir; fer passar d'una llengua a una altra. Per salari de reebre los comptes murischs et trasladar aquells en christianesch, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 115). He transladats molts libres de philosophia de grech en latí, Genebreda Cons. 14. Vull seguir la manera d'aquells cathalans que trasladaren los llibres de Tristany e de Lançalot e tornaren-los de lengua francesa en lengua cathalana, Curial, ii, 2.
|| 4. Fer passar algú d'un lloc a un altre, en l'exercici d'un càrrec o destí. «El cap de policia de València ha estat destinat a Barcelona».
|| 5. Fer que un acte (reunió, festa, funció, etc.) se celebri a un altre temps que l'assenyalat o acostumat. Perquè Santa Madalena s'escau al batre, determinà trasladar la festa major al Gener, Serra Calend. folkl. 40.
    Fon.: tɾəzʎəðá (or., bal.); tɾazʎaðá (occ.); tɾazʎaðáɾ (val.).
    Var. form.: trelladar.
    Etim.: derivat del llatí translātum, part. pass. de transferre, ‘transportar’.