Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  traspās
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

TRASPĀS (ant. escrit. també trespās). m.
Acciķ i efecte de traspassar.
|| 1. Acciķ de passar d'un costat a l'altre; cast. paso, traspaso. Traspās de un riu, obra de traspassar un riu, Lacavalleria Gazoph. Un rierenc que escurįa el traspās d'una torrentera, Bertrana Herois 46.
|| 2. Pas llarg, sobretot d'una cavalcadura; cast. paso largo. ĢAquest home té un bon traspāsģ: fa les passes llargues i va molt de pressa (Empordā).
|| 3. Acciķ de cedir o fer passar a un altre el domini d'una cosa; cast. traspaso. Trespās axí (a altre la senyoria): Transgressio, Traspaso ansi (el seņorío a otro), Nebrija Dict. ĢHe cobrat vint mil pessetes pel traspās del pisģ.
|| 4. Transgressiķ, violaciķ d'una llei, precepte, etc.; cast. traspaso.
|| 5. Trānsit, situaciķ crítica, de pas d'un estat a un altre; cast. trance. Tots dormen, y les penes greus | d'aquest traspās | negú les sent sinķ jo, Vent. Pel. c 1 vo. Desig gran tenint humana natura en semblant trespās | rebés a son mal remey no escās, Passi cobles 141. Que causareu en tal trespās | moltes sospites, Somni J. Joan 132. Es deia especialment del moment de la mort. En aquest transpās de la mort, Carbonell Ex. Joan II, c. 27. a) Pas d'aquesta vida a l'altra; mort, defunciķ; cast. fallecimiento.
|| 6. Any de traspās: any bixest (or., occ.).
|| 7. Fer el traspās: fer el dejuni total, no menjant res, des de mitjan matí del dijous sant fins que toquen glōria el matí del dissabte sant, o sia, tot el temps que el Santíssim Sagrament estā reservat en el monument (Xātiva, Alcoi); cast. ayunar el traspaso.
    Refr.

—L'any de traspās o bixest té fama d'esser desgraciat. Per aixō estan molt estesos aquests refranys: ĢAny de traspās, no et casis pasģ; ĢAny de traspās, no el vulguis pas, ni ell ni el que li ve al detrāsģ; ĢAny de traspās, ni bķta ni sedāsģ (volent indicar que serā mal any de vi i de blat).
    Fon.:
tɾəspás (or., bal.); tɾaspás (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de traspassar.