DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASPUNTAR v. intr.: cast. despuntar.
|| 1. Començar a aparèixer, a deixar-se veure una cosa per damunt allò que l'ocultava. Hun arbre gran que estava ple de ocellets cantants..., mas quant ve hun falcó trespuntant sobre l'arbre tots se acoten, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 426). Les cases que transpuntaven soles pels turons, Villangómez Dies 84. El sol (o l'alba, o el dia) traspunta: el sol comença a sortir, a deixar-se veure. Cant hom se pensa que plourà, | lo sol trespunta, Turmeda Amon. 85. Al sisèn jorn al transpuntar de la alba tengueren les ribes de Itàlia, Alegre Transf. 132. Esto fonch quant traspuntava el sol, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 751).Traspuntar el blat: llucar, brotar (eiv.). Traspuntar una veu, un soroll: començar a deixar-se sentir. Aquest indret... on de llaüts ni flautes, | de cap a cap de l'any, veu no traspunta, Carner Lluna 110.
|| 2. fig. Manifestar-se com a bo, com a superior als altres. Que'ls versos munten tant, que's colloquen y traspunten sobre Vergili, Viudes Donz. 717.
    Fon.: tɾəspuntá (or., bal.).