DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASTOCAR v. tr.
|| 1. Alterar, remoure, fer estar de manera diferent d'així com estava; cast. trastrocar, trastocar. Trastocar coerns: Conturbare quaterniones, Pou Thes. Puer. 121. Trastocar alguna cosa: Aliquid subvertere vel evertere vel pervertere, Lacavalleria Gazoph. No siau desconeguda, | que en veure-us tan trastocada | ni sé quan vos tinch guanyada | ni menys quan vos tinch perduda, Flor d'Enam. 66. Ni un pèl trastocat tenia es cavall, Roq. 53. Aixís tot se trastoca y es desfigura tot, Llorente Versos, ii, 179. Especialment: a) refl. Començar a tornar-se agre el vi (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. Expressar judici desfavorable a algú o a alguna cosa; considerar defectuós (mall., men.). Si havia dit de sa llargària d'un pam o d'un forc, trastocant sa fia de l'amo, Camps Folkl. ii, 22. Na Magdalena és una bona atlota; no seré jo qui la trastoqui en res, Pons Llar 101.
|| 3. Fer tornar boig; cast. enloquecer, trastornar. «Tantes desgràcies juntes l'han trastocat». a) refl. Tornar boig, perdre el bon ús de l'enteniment (or., occ.); cast. trastornarse, perder la cabeza. No sé com no s'hi tornen bojos! Si sembla que es trastoquin!, Pons Auca 112. ¿Què diria el pobre Tomaset, que cada dia s'estava trastocant més per ella? Oller Hist. 107.
    Fon.: tɾəstuká (or., men.); tɾastoká (occ.); tɾastokáɾ (val.); tɾəstoká, tɾəstoсá (mall.).
    Etim.: sembla pres del castellà trastocar o trastrocar, però també podria esser una formació catalana damunt tocar amb el prefix tras-, sobretot en l'accepció || 2.