Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  traucar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAUCAR v.
|| 1. tr. Foradar; cast. agujerear. Si ab man armada lo requer e no'l nafra, mas que solament li trauca l'escut o les vestidures, Usatges 82. Que'l drap no sia traucat ni entretalat ni barrat, doc. a. 1306 (RLR, vii, 55). Si les rails dels arbres de son vey [=veí] crexien tant que les cases li foradassen li volguessen traucar, Cost. Tort. III, xi, 21. Passa-u per la lloça traucada e bulla un poch, Sent Soví 21. Lo margalló, que, trahucat, ple de corcó, no és bo a res, Somni J. Joan 3015. Aquest front, e ab quanta dolor lo contemple ara vehent-lo axí trahucat e foradat, Villena Vita Chr., c. 219.
|| 2. intr. Sorgir, sortir de terra, deixar-se veure, sobretot una planta que neix (pir-or.); cast. brotar. «El blat comença a traucar» (Rosselló, Conflent, Vallespir). Quan plou trauquen les ginestroles, Jampy Lliris 33. I de ta pell mig seca traucà borró novell, Berga MT 10.
|| 3. intr. Aparèixer, deixar-se veure; mostrar-se (pir-or.); cast. mostrarse, aparecer. De cada niu trauca pluma, L. Salvat (ap. «Tramontane», no 356). a) tr. Mostrar, deixar veure. L'arroç, traucant els pinzellets dins la llaguna, m'ha parlat, Berga MT 142.
    Fon.:
tɾəwká (pir-or.).
    Etim.:
derivat de trauc.