Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. travessar
veure  2. travessar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAVESSAR v. tr.: cast. atravesar.
I. || 1. Anar o passar a través, de banda a banda. a) Amb complement directe indicador de la cosa a través de la qual es passa. Lo qual pont partia de la mar e traversava lo dit monastir, Pere IV, Cròn. 124. Pas carrer gran e ample trauersant tota la ciutat de part en part, Eximenis Dotzèn, c. 110 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 347). Los moros se partiren, e trauessaren totes les aspres muntanyes, Tirant, c. 334. Entremig de les tendes enemigues | travessen tot el camp, Alcover Poem. Bíbl. 62. Li donava la mà per ajudar-lo a travessar la passera, Víct. Cat., Ombr. 16. Les ratxes d'agonia travessen el boscatge, Ferrà Rosada 55.—b) absol. o usat intransitivament. E puys travessam de Curfo e presem terra al golf de Taranto, Muntaner Cròn., c. 238. Calam-nos en la ribera e per unes marjals travessam a Canet, Pere IV, Cròn. 175. La processó... prenent per lo dit carrer travessà per lo carrer del Alberch, Ardits, i, 3 (a. 1390). Es carros travessaran per demunt sa murada, Ignor. 74. Una llenca de dubtosa llum travessava pels porticons mal ajustats, Pons Com an. 16.
|| 2. Penetrar dins un cos fins arribar a l'altra banda. Millor li'n pres | a Fineès | com acossà | e travessà | ab lo punyal | la dona dita | madianita, Spill 15852. Dementre que estavan abdosos abraçats los travessà la fletxa, Alegre Transf. 51. Ab sageta matadora | lo cor m'haveu travessat, Flor d'Enam. 102. Travessar lo senglar: Confodere, transfigere aprum, Pou Thes. Puer. 46.
|| 3. Ullprendre, mirar de mal ull, fer mal amb les ullades; cast. atravesar, aojar (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 4. Fer la segona llaurada fent els solcs de través damunt la primera (Vic, Súria, Brull, Conca de Barberà, Pla de Mallorca). Travessar: llaurar segona vegada, Torra Dicc.
|| 5. Durar, passar (aplicat al temps). Quin mal temps que travessam!, Penya Com. i, 17. a) absol. Campar, sortir bé a través del mal temps. Jo en conech un que n'ha fetes per a salar, y axí mateix travessa y gaudeix, Penya Mos. iii, 133.
|| 6. Ultrapassar, excedir; anar més enllà. «A París n'hi ha una vella | que en travessa de cent anys, | i el fadrí que la festeja | encara no té quinze anys» (cançó pop. de Ripoll). Durant els primers dies, no travessà dels quatre viatges, Pons Auca 250.
|| 7. Fer juguesca; posar messions en un joc, a part d'allò que es juga. Tot hom qui través als dits jochs, que pach V sols comtants, doc. segle XIV (RLR, xv, 45).
II. || 1. Posar de través. E e'l mig del sòl de la barcella deu esser vna verga de ferre... que sostenga la lata travessada que no pusca enclinar ne baxar, Cost. Tort. IX, xv, 7. Un diable qui la seguia caualcant en un caual negre pres-la e mès-la trauersada deuant si en lo cauall, Eximplis, ii, 45.
|| 2. refl. Posar-se enmig, interceptant o intervenint (en una disputa, baralla, etc.).
    Fon.:
tɾəβəsá (or.); tɾaβesá (occ.); tɾavesáɾ (Cast.); tɾaβesáɾ (Val.); tɾəvəsá (Camp de Tarr., bal.).
    Var. form.
(probablement castellanisme): atravessar. Aquesta forma no sembla que estigui documentada en català abans del segle XVII (Ell li ha atravessat lo costat, Lacavalleria Gazoph.). Els escriptors de la Renaixença l'empren sovint, per influència castellana: Un camí estret que atravesa tota l'horta, Llorente Versos 231; Atravesso un pla, Massó Croq. 11. Parlant en castellà se m'atravessen les expressions, Vilanova Obres, iv, 53. Després de la publicació del diccionari Fabra s'ha restablert en la literatura l'ús de la forma travessar com a més autènticament catalana.
    Var. form.:
entravessar (forma especialment recomanable per a les accepcions del paràgraf II d'aquest article).
    Etim.:
del llatí transvĕrsāre, mat. sign. I.

2. TRAVESSAR m.
Travesser de l'erer (Llucmajor, ap. Rokseth Cult. cér. 155).