DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAVESSER
|| 1. adj. (f. -ERA) Posat de través; cast. travesero, transversal. Dos vares dauanteres e huyt vares traueseres de olm groses per a les portes del castell, doc. a. 1452 (Arx. Gral. R. Val.). Una retxa de ferro de larch e dues traverseres, Mostassaf 143. Altre càlser ab barras blanchas trauesseras, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328). Tenia travesser en la boca el ganivet, Víct. Cat., Ombr. 79. a) Dues hores travesseres: dues hores llargues (Gósol, ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. m. Objecte posat o destinat a posar-se de través. a) Peça que va d'un costat a l'altre d'una cosa (moble, màquina, aparell, eina, etc.) travant les peces que van posades en sentit vertical o longitudinal; cast. traviesa, travesaño. Ab trauersers de fust metrem-lo sus al cap del castell de fust, Jaume I, Cròn. 160. Travesser d'una porta: la peça de fusta posada horitzontalment a la part superior o inferior d'una porta i que amb els muntants o cuixeres forma el bastiment; cast. cabio, peinazo. Travesser del portal: la llinda o peça horitzontal superior d'un portal (Andorra); cast. dintel. Travesser d'una cadira, d'un banc, d'una taula, etc.: cadascuna de les barres posades horitzontalment que uneixen dos petges. Travessers d'un llit: les barres que van d'una cuixera a l'altra del llit. Travesser del trull: la biga que serveix per a sostenir el brescat del trull (Alcarràs). Travesser de la sènia: barra situada de través, a flor d'aigua dins el pou de la sènia, i a la qual van amarrats els pastors per llurs caps inferiors (val.). Travesser del jou: peça de fusta que uneix els dos caps de jou part damunt el tascó on va penjada la traiga (mall.). Travesser de s'erer: cadascun dels dos bastons que, entravessats al sòl de l'erer, surten un poc per cada banda i descansen damunt les ereradores en haver d'ererar (mall.). Travesser de carro: cadascuna de les barres que passen de través sota la caixa del carro per sostenir les posts (Empordà); també es diu travesser cadascun dels tres o quatre barrons de ferro que hi ha a cada banda del carro (Priorat).—b) Coixí llarg, que va de banda a banda del llit; cast. cabezal, travesaño, travesero. Faem leuar un almatrach e un trauesser, Jaume I, Cròn. 174. Restituits los matalassos, flasades e trauesers, doc. a. 1392 (BSAL, vii, 394). Un trauesser listat de fluxel ab la sotana vella e squinsada, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 287). Deposat l'arch e el carcaix, fiu-me'n trauesser, posant lo cap sobre aquell, Hist. Troy. 88. Con s'era adormit, ella prenia de dejús lo trauesser les claus de la porta, Eximplis, ii, 91.—c) Peça de terra cuita en forma de teula allargada, però amb el fons pla i les vores verticals, que serveix per a fer plataformes damunt les columnes (BDC, xiii, 62).—d) Canal per a conduir tot al llarg d'un camp l'aigua a les embegues per a regar (Conflent).
    Fon.: tɾəβəsé (pir-or., or.); tɾaβesé (occ.); tɾaveséɾ (Cast., Al.); tɾaβeséɾ (Val.); tɾəvəsé (Camp de Tarr., bal.).
    Etim.: del llatí transvĕrsarĭum, mat. sign.