Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  treball
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREBALL m.: cast. trabajo.
I. || 1. Penalitat, tribulació; situació anguniosa o plena de perill. Grans penes e grans trebals, Hom. Org. 5 vo. Jesuchrist... volch esser pobre e volch sofrir trebayls e mort, Llull Felix, pt. viii, c. 17. Per tal com ell se moria e que sa terra no romangués en treball, Desclot Cròn., c. 168. Per ço que dan ne treball no se'n puxa seguir, Consolat, c. 144. Per so que en lurs trebayls sien consolats, Marsili Cròn., c. 1. Però els meus treballs no eren pas acabats, Ruyra Parada 21. Veure's en treballs: veure's en situació apurada, perillosa. a) pl. Angoixes de l'agonia (Pobla de L., ap. BDC, xvii, 115).
|| 2. Allò que es fa penosament; esforç, fatiga. En axí viuia sens trebayl de pescar, Llull Felix, pt. vii, c. 4. L'entrar no és de treball, mas l'exir és impossible, Metge Somni iii. Baxaren lo Senyor, poch a poch, ab molt treball, Villena Vita Chr., c. 216. Cansada del treball del camí, Comalada PP 53. Prendre's el treball de fer una cosa: prendre se'n la molèstia, esforçar-se a fer-ho.
|| 3. Accident morbós que sobrevé sobtadament, com un desmai, una paràlisi, un atac (or.); cast. accidente, ataque, desmayo. Ben prim se n'hi anà com no li va agafar un treball d'aquells que costen tant de retornar, Vilanova Obres, iv, 45. És que al reu li ha agafat un treball en anar-lo a treure de la capella, Caselles Mult.18.
|| 4. Defecte, inconvenient (mall.); cast. defecto, tara. «Aquest homo sempre arriba tard; té aquest treball!»«Aquest jove m'agrada, però té un treball: que és masa presumit». «Una fadrina deu dir | en veure un fadrí granat: | —¿Tan vell i no t'has casat? | Qualque treball deus tenir!» (cançó pop. Mall.). «L'amo, jo tenc un trebai; | si no el vos dic, no el sabreu: | com més m'atropellareu, | llavò faç manco que mai» (cançó pop. Mall.).
II. || 1. L'esforç humà aplicat a produir riquesa o a servir els altres; allò que es fa per necessitat o per obligació. Lo ballester és occasionat de dar al parador alguna cosa segons son treball, Llull Blanq. 3. Els sia satisfeyt de trebayl, doc. a. 1292 (RLR, iv, 511). Que hage per son salari e traballs l'any C lliures, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). Dos [sous] a les dites tres persones eletes per lur trebayll, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 270). De res de traball ja no són tan destres, Proc. Olives 1912. Sobre la gent cansada del treball del dia, Ruyra Parada 25.
|| 2. per anal.: a) L'esforç dels animals o l'activitat d'una màquina. Animals de treball: els que esmercen un esforç productiu per a l'home.—b) Efecte d'una força en tant que venç una resistència, mesurat pel producte d'aquesta resistència pel camí recorregut en la seva direcció. «La unitat de treball és el quilogràmetre».
|| 3. Efecte de l'esforç humà; la mateixa cosa feta, treballada. Corona tan bell pitxer | que és d'obra fina, | ... | traball moresch refinat, Costa Agre Terra 17. Es diu principalment d'obres escrites, sien de literatura, sien de tema científic. La meva cartera era plena de treballs, Ruyra Parada 6.
|| 4. Fer trebais: defecar els infants (Mall., ap. Figuera Dicc.).
    Refr.
—a) «Del treball surt el profit».—b) «Qui té el treball, que tingui el profit».—c) «Uns se prenen el treball, i altres en treuen el profit».—d) «Molt treball i poc cabal»: es diu d'una empresa que costa molt d'esforç i no és remuneradora.—e) «Després del treball, ve el descans».—f) «Treballs amb pa són bons de passar» (o «fan de bon passar»): significa que el treball i les preocupacions resulten mitigats si el qui els passa té un bon guany o rendes segures.—g) «Els treballs, a ningú engreixen» (o «Els treballs no engreixen ningú»): es diu per explicar que algú estigui mancat de salut a conseqüència de tenir massa feines, preocupacions o desgràcies.—h) «El treball és virtut, però a mi em put»: significa que generalment tothom alaba el treball però són pocs els qui prenguin gust de treballar.—i) «Allà on hi ha treballs, Déu hi és»: vol dir que la providència de Déu proveeix a les necessitats de la gent atribulada.—j) «Pertot hi ha treballs»; «Tot vol el seu treball»: significa que totes les coses requereixen esforç, o que pertot hi ha gent atribulada.
    Fon.:
tɾəβáʎ (pir-or., or.); tɾeβáʎ (occ., val.); tɾəβáј (or., bal.).
    Sinòn.:
|| || 1, 2, 3, 4: feina, faena.
    Etim.:
derivat postverbal de treballar.