DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TREBALLADOR, -ORA m. i f. i adj.: cast. trabajador.
|| 1. Que treballa. Útil senyor | féu d'animals, | de minerals | treballador, Spill 10289. Sols hi ha avui bons cristians i pobres treballadors de la terra, Verdaguer Exc. 14.
|| 2. Que treballa molt; a qui agrada treballar. Un cavaller de Peralada molt bo e espert d'armes e gran trebayllador, Muntaner Cròn., c. 258. Un xicot com en Lluís, treballador, destre, Pons Auca 39.
|| 3. Que viu del treball. Si algun treballador no voldrà traballar, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 142). Ja feyen prou en sostenir les seves treballadores, Pons Auca 229.
    Fon.: tɾəβəʎəðó (pir-or., or.); tɾeβaʎaðó (occ.); tɾeβaʎaóɾ (val.); tɾəβəјəðó (or., mall., eiv.); tɾəβəəðó (men.).
    Intens.: treballadoràs, -assa; treballadoret, -eta; treballadorot, -ota.
    Etim.: derivat de treballar amb el sufix -dor (< llatí -tōre).

2. TREBALLADOR m.
Botiga o altre lloc de treball; cast. obrador. En el fort de la feina, no es podia moure del treballador, Plana Sta. Mar. 126.
    Etim.: derivat de treballar amb el sufix -dor (< llatí -tōriu).