Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  treginat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREGINAT (i ant. teginat). m.
Sostre || 2 (Pla del Penedès, País Valencià); cast. techo. Ficà una cadena la qual és ficada alt en lo teginat, Pere Pasqual, Obres, i, 55. Tocava del cap al treginat del portxo, Muntaner Cròn., c. 171. Remirant en lo treginat de la dita cambra, Vida Coet. R. Llull (BSAL, xv, 352). Dessús en lo traginat | de fin or tot de Florença, Turmeda Diuis. 9. Bigues, tagells e altra fusta necessària en un traginat del palau, doc. a. 1405 (Rubió Docs. cult. ii, 376). En una casa lo fonament és primer, e aprés les cambres, e aprés lo teginat, Sermons SVF, i, 95. Caygué lo traginat e esclafà'l, Quar. 1413, p. 233. Per les golfes, pels treginats, per les teulades, Valor Rond. iii, 15.
    Fon.:
tɾeʤinát (val. no apitxat); tɾeʧinát (val. apitxat).
    Etim.:
treginat i treginada (amb ses variants més antigues teginat i teginada) són derivats de l'àrab tajín, ‘cassola’, amb el sufix romànic -at. El pas del significat de cassola al de peça del sostre s'explica per la forma còncava dels espais situats entre dues bigues encreuades, comparable a la forma d'una cassola (cf. el cast. artesonado, derivat de artesa, ‘pastera’).