DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREMEND (vulg. tremendo), -ENDA adj.
Que fa por; que meravella per la seva magnitud o violència; cast. tremendo. Lo desengany havia estat tremendo, Vilanova Obres, iv, 41. Fins a descabdellar-se una tempestat tremenda, Massó Croq. 52. Per la tremenda: a les males, amb gran irritació. Volia resoldre per la tremenda tots els conflictes, Pons Llar 66.
    Fon.:—a) En la forma correcta tremend: tɾəmén (or.); tɾemén (occ.); tɾemént (val.); tɾəmént (mall.).—b) En la forma castellana tremendo: tɾəméndu (or., men.); tɾeméndo (occ., val.); tɾəméndo (mall.).
    Intens. superl.: tremendíssim, -íssima.
    Var. form. ant.: trement, adjectiu d'una sola terminació (formació incorrecta), ap. Flors de Virtuts (Rev. Biblgr. Cat., vii, làm. iv).
    Etim.: pres del llatí tremĕndum, ‘que s'ha de témer’.