DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TREMP (ant. tempre, dial. trempe). m.
|| 1. ant. Temprança, moderació. Gran cosa és lo tempre de callar y parlar, Martínez 41. Pensar no puch ma dolor haja tempre, Ausiàs March xcii. No y haurà allí tempre de turments, cansament ni fi, Cordial 44 vo. Puix és donchs prudència ab tempre y mesura, Proc. Olives 145.
|| 2. Punt de duresa i elasticitat que es dóna a l'acer, cristall i altres substàncies, per l'acció del calor; cast. temple. Axí com és tot' arma bona u mala | segons que pren d'acer e fferre tempre, Ausiàs March cxvii. Ab tempre d'or les fleixes de Cupido tiren, Corella Obres 98. Mes veus aquí una espasa que és de bon tremp, Canigó v. Es cer, que a forsa de martellades i de passar-lo per foc i aigo freda pren un trempe que llavò no hi ha res tan fort, Alcover Cont. 50.
|| 3. Punt bo d'una cosa, moment en què és oportú fer-la o emprar-la; cast. temple. L'escut d'escorça, | exert, agulla, | cové se culla | quant és de tempre, Spill 4511. a) Punt d'afinació d'un instrument de música; cast. temple, afinación.
|| 4. Fermesa adquirida pel caràcter, per la intel·ligència o per l'exercici; cast. temple. Mars... dóna franquesa e vartut a sostener les nafres, dóna tempre e força e leugeria de cors, Curial, ii, 1. Encara resten ànimes de bon tremp capaces de resistir-hi, a les temptacions, Víct. Cat., Mare Bal. 25.
|| 5. Temperament; caràcter físic i psíquic d'una persona; cast. temperamento, temple. Qui és mal, no pensa que la gent pusquen esser bons, pensant que tots sien de son tempre, Jahuda Dits, c. 59. El tremp utilitari del nostre poble, Obrador Arq. lit. 97. No sé si les altres dones seran del mateix tremp que jo, Maseras Contes 172.
|| 6. Bon o Mal tremp: bon o mal humor, estat d'ànim; cast. buen humor, mal humor. A dones dura | tot l'any bon tempre, Spill 8608. Jóuens, velles ab bon tempre, | ... | prenga cascuna marit, Cançó Dones 36. Aquell dia ell també estava de mal tremp y no va saber contenir-se, Víct. Cat., Cayres 14.
|| 7. Tall que es feia al canó d'una ploma d'ocell perquè servís per a escriure; cast. corte. Lo tempre de la pluma: Hic mucro, haec acies, Pou Thes. Puer. 125. Al cap gros fer un tal embiax de una part com un trempa de ploma de escriure, Agustí Secr. 52.
|| 8. Làmina petita d'acer acabada en punta amb un tall longitudinal, que, fixada a l'extrem d'un mànec, serveix per a escriure; cast. plumilla.
|| 9. Sistema de pintar amb colors deixatats amb líquids glutinosos, com goma, aiguacuit, etc.; cast. temple. Són tenguts pintar les dites dues taules... al oli emperò y no al tempre, doc. a. 1488 (BSAL, xi, 31). Retrato de tela gran al tempra, doc. a. 1604 (BSAL, xxii, 228).
    Fon.: tɾέm (or.); tɾém (occ.); tɾémp (val.); tɾə́mp (mall., men.); tɾə́mpə (mall.); tɾέmpɛ (Maó).
    Etim.: derivat postverbal de trempar o temprar.

2. TREMP topon.
Vila de 4.000 habitants, capital de comarca, situada en un pla, a certa altura sobre el riu Noguera Pallaresa, a 106 quilòmetres al NE. de la ciutat de Lleida. a) Conca de Tremp: comarca natural de la Catalunya occidental, creuada de nord a sud pel riu Noguera Pallaresa i limitada per les serres de Claramunt, Montsec, Comiols i Boumort. (Vegeu el mapa de l'article Pallars).
    Fon.: tɾémp (occ.).
    Etim.: incerta, però probablement del llatí templŭlum, dim. de templum, ‘temple’. Sembla favorable a aquest origen la citació de l'església de Tremp amb el nom de «ecclesiam sancte Marie que dicunt ad Trimplo», que apareix en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (a. 839) (cf. Est. Rom. ii, a. 1917, p. 107) i que sembla significar ‘de santa Maria que en diuen al Temple’. També el derivat trempolí, nom dels nadius de Tremp, sembla escaient a un origen llatí *templŭlīnu, derivat de templŭlum.