Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trempar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREMPAR (i temprar ant. i dial.). v. tr.
|| 1. Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor, etc.; cast. templar. Un poch de vin grech solament per trempar lo vinagre, Confits 113. E sia trempat ab aygua lo vinagre, Flos medic. 243. Vi temprat ab un poch d'aygua, Albert G., Ques. 14. Trempar els colors: combinar-los de manera que en resulti un matís determinat. a) aplicat també a coses immaterials. Ço qui és vijares que sia profitós en amistat no és temprat ab ço qui sta en honestat, Scachs 66.
|| 2. Moderar, fer que sia menys fort, menys intens; cast. templar, moderar. Deu hom temprar pus fortment la potència digestiua que neguna de les altres potències, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Aquells dos bons hòmens deuen en tal guisa temprar aquel dan e aquel interès, Consolat, c. 235. Nós tempram la ira que havíem sobre dit poble, Pere IV, Cròn. 288. Com són mogudes [les dones] no's saben temprar, Egidi Romà, ii, 1a, 18.
|| 3. Posar en un estat de tensió moderada, acomodat al bon funcionament; cast. templar. Exercici buyda lo cos e'l tempra, e aytal cos temprat e buydat és deguda cosa que menge, Arn. Vil. ii, 208. Se'n va als banys d'Arles... per temprar-se que quant ab nós sia se puga emprenyar, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 380). El cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia, Ruyra Parada 26.
|| 4. Donar a un metall, a un cristall, etc., el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos; cast. templar. Un artifici de fust lonch o fust de bóta per temprar spases, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Subtil manyà, | ell les temprà | com bon armer | trempa l'acer, Spill 14408, 14410. L'espasa flamejanta | vessant de Déu les ires on fou trempada, hi baixa, Atlàntida iv.
|| 5. Posar d'acord els sons d'un instrument o instruments musicals segons la proporció harmònica; cast. templar, afinar. Com l'home qui no sab trempar l'estrument sensual, Llull Cont. 365, 27. Començà de temprar ab lo delicat polse las cordes de la arpa, Alegre Transf. 44. Cada dissapte | soleu trempar sa guiterra, Aguiló Poes. 147.
|| 6. Tallar el canó de la ploma d'ocell perquè hi puguin escriure; cast. cortar. Lo notari tempra la ploma, Quar. 1413, p. 261. Del trempar la maestria | prolixament la us diré: | La ploma se vol que sia | aguda quayrada bé. | Encare més se coué | la part dreta sia curta. | Gardats la tinta no surta | tro tant que master l'aurets, | senyora, quant scriurets, Jaume Scrivà (Cançon. Univ. 231). El diccionari d'Onofre Pou (a. 1579) indica tres maneres diferents de trempar la ploma, segons el gruix de les línies amb què es vol escriure: Temprar la pluma per caplletrar: Aptare pennam in latum mucronem. Pera glosar: In tenuem mucronem. A la comuna: In medium mucronem, Pou Thes. Puer. 125.
|| 7. Posar al aliment la sal, oli, vinagre o altres ingredients per fer-lo més gustós (bal.); cast. sazonar, condimentar. Arreglaràs sofrit de ceba, panses, trempant-lo amb vinblanch, Ignor. 64. Ets altres trempen dins es ribell es taiadum, Alcover Cont. 222. a) fig. Es Bisco... mastegava venjances trempades ab fel, Galmés Flor 32.
|| 8. Arreglar, conjuminar activitats, assumptes, negocis complicats (bal.); cast. apañar, arreglar. ¿Te recorda com féreu ses amors? Que en vaig fer, de trescalamena, per trempar-vos-ho!, Alcover Cont. 17.
|| 9. intr. Arreglar-se, posar-se una cosa així com cal (mall.); cast. ponerse a tono, arreglarse. Ara comensa a trempar la cosa, Ignor. 6. Ara amb n'Ordinas la cosa tremparà, Ignor. 43.
|| 10. Posar-se el membre en erecció (or., on el mot trempar és evitat a causa d'aquesta significació obscena).
    Fon.:
tɾəmpá (or., bal.); tempɾá (occ.). En el País Valencià predomina avui en dia la forma castellana templar.
    Var. form.:
temperar.
    Sinòn.:
— || 5, afinar;— || 7, amanir;— || 10, enravanar.
    Etim.:
del llatí tĕmpĕrāre, mat. sign. |||| 1, 2, 3.