DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREMPAT (ant. temprat), -ADA adj.
|| 1. Moderat; allunyat dels dos extrems; cast. templado, moderado. Per tal que los elements... se convinguessen.., per dar al cos temprada calitat, Llull Blanq. 2. E salari trempat pendrà, Libre de Tres, no 53. Evitar de dir... trempes e trempat per tempres e temprat, Fenollar Regles 16. Que no sien molt humides ni molt seques, mas temprades, Faules Isòp. 14. Especialment: a) Ni fred ni calent; de temperatura entremitja. Algunes aus van cercant loc temprat en lo qual puguen viure, Llull Cont. 109. L'àer hi és molt temprat, Marsili Cròn., c. 1. Es menester que la mula sia tenguda en loc temprat, Dieç Menesc. i, 3 vo.
|| 2. En bon estat de vigor i de salut; cast. templado, sano. «No estic gaire trempat»: no estic bé del tot, estic una mica indispost. Trempat com un all, o Trempat com un orgue, o Més trempat que un pèsol o que un rellotge: locucions que expressen un estat de salut i d'humor excel·lent. Temprat: Sanus, robustus, firmus, validus: qui valet corpore: viribus integris utitur, Torra Dicc. E hach C hòmens jóvens e temprats, Muntaner Cròn., c. 223. Fenyents no esser ben trempades, meten-se nues al lit, Metge Somni iii. En la qual festa convenen e s'apleguen molts jóvens temprats, forts e leugers, doc. a. 1400 (arx. mun. d'Igualada). Estich trempada y ben forta, Ignor. 12.
|| 3. a) De bon humor, en bona disposició; cast. satisfecho. No hi ha com un àpat per a dexar un home trempat, Vilanova Obres, xi, 243.—b) De caràcter alegre i franc, de bon tractar; cast. templado. El trobava trempat, simpàtic, bon xic, Adlert Salze 12.
|| 4. Apte, ben dispost per a una acció, per a un càrrec, etc.; cast. dispuesto. Que'ls damunt dits ocells... sien axí trobats apparellats que temprats stiguen a volar, Ordin. Palat. 54. Se aforrauen per esser pus temprats a fer aquella dolorosa obra, Villena Vita Chr., c. 168. Un jovenet que era molt trempat per tocar sa bandolina, Roq. 20. Vejam qui hauria sigut el temprat que l'anés a desclavar, Víct. Cat., Cayres 124.
|| 5. iròn., Posat en una situació dolenta, desagradable; cast. arreglado. ¿No en teniu cap més?—No.—Sí que estaré ben trempat!, Benejam FyF, acte iii.
|| 6. m. Amanit; conjunt de cosa trempada amb oli, sal, etc. (Mall.); cast. condimento. «En es trempat, per a ser bo, hi ha d'haver un poc de vinagre»: es diu referint-se als superiors, que, per bon geni que tenguen, adesiara han d'esser severs (Manacor).
    Fon.: tɾəmpát (or., bal.); tɾempát (occ., val.).
    Intens.: trempadet, -eta; trempadot, -ota; trempadic, -ica.
    Etim.: del part. pass. de trempar.