Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tren
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREN m.: cast. tren.
|| 1. Conjunt d'instruments, màquines o altres objectes que s'empren en una mateixa operació. Tren d'artilleria: conjunt de carruatges, cavalcadures i soldats que serveix el transport de l'artilleria. A de tenir ben disposta la artilleria y tot lo tocant a son tren, Moradell Artill. 6. Tren de barques: conjunt de barques enganxades amb cordes o cadenes per a conduir coses per un riu o per a formar un pont.
|| 2. Sèrie de vagons enganxats els uns darrera els altres, que, arrossegats per una locomotora, condueixen passatgers o mercaderies d'un lloc a un altre d'una via fèrria. Aprofitant la rebaixa del tren per a visitar la històrica muntanya, Pons Auca 130. Tren correu: el que transporta correspondència postal. Tren de mercaderies: el que serveix per al transport de mercaderies i no per al de passatgers. Tren mixte: el que té vagons destinats al transport de passatgers i altres destinats al de mercaderies. Tren exprés: el que va a gran velocitat i només s'atura a les estacions principals del seu trajecte.
|| 3. Manera de viure amb més o menys de luxe. El senyor Tries... havia de seguir aferrat al jou del diari.. per a mantenir el tren senyorial de la seva casa, Puig Servitud 107.
|| 4. Manera de portar una activitat esportiva en el que es refereix a la velocitat o a la intensitat de joc. «Aquests jugadors duen un tren molt fort»: juguen amb gran rapidesa i energia.
    Loc.
—a) ¿En quin tren has arribat?: es diu irònicament a la persona que demostra no estar informada d'allò que hauria de saber o que tothom sap.—b) Anar en el tren de les dos: anar a peu (val.).—c) Anar en el tren de cànem: anar calçat amb espardenyes (val.).
    Refr.

—«El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot»: es diu referint-se al tren de via estreta que va de Girona a Olot.
    Fon.:
tɾέn (Gir., Barc.); tɾén (or., occ., val., bal.); vulgarment, en el català continental es pronuncia trenc (tɾéŋk o tɾéŋ, amb e tancada o oberta). Aquesta forma trenc apareix usada per alguns escriptors costumistes: Com si al oficiant li escapés el trench, Pons Auca 139; La primera vegada que ell havia anat a esperar el trench, Girbal Pere Llarch 346.
    Intens.:
—a) Augm.: trenàs, trenarro.—b) Dim.: trenet, trenetxo, trenel·lo, treneu, treniu, trenó, trenoi.—c) Pejor.: trenot.
    Etim.:
del fr. train, mat. sign.