Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trenc
veure  2. trenc
veure  3. trenc
veure  4. trenc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRENC m.
|| 1. Acció i efecte de trencar, de produir una solució de continuïtat en un cos sense que les dues parts d'aquest se separin completament; cast. quebradura. De tres cordells Amor deu fer sa corda, | car hu romp tost, e l'altre molt no dura; | trench o fluix d'u en l'altre mort procura, Ausiàs March lxxxvii. Arcènich groch... aia lo trench lis, Conex. spic. 12. Especialment: a) ant. Portell practicat a un mur. Han establit et ordenat, que, com alguna persona estrayna ni priuada, no dega exir ni entrar per los murs... ni dega per aquells trauersar per trench, doc. a. 1341 (BABL, xii, 41).Carrer del Trenc: nom d'un carrer de la ciutat de València, corresponent a les proximitats d'un portalet anomenat el Trenc que existia devers la Boatella. Aprés al Trench, | hon Déu no'l volen, Spill 7408. Que's pegà foch en una casa del Trench, Antiq. 74.—b) Cop al cap amb esquinçament de la pell i vessament de sang; cast. chirlo, descalabradura. Trench de cap: Capitis fractura, Lacavalleria Gazoph. En Jeroni se va obrir un trench an es front, Roq. 14. La sangota maleïda | s'escola a dojo del trenc, Espriu Cançons 89.—c) Obertura practicada a un terreny per desviar-hi el curs de les aigües de regadiu o de pluja; cast. torna. Per rahó de la Riera del Ravall hagueren a fer diverses trenchs perque la ayga sortís en lo vall, doc. a. 1427 (Ardits, i, 253).—d) Paratge on treballen a una mina o pedrera (Aguiló Dicc.).—e) Terreny desigual i obert entre muntanyes (Escrig-Ll. Dicc.); carrerada, camí especial destinat al trànsit del bestiar de pastura formant grans ramats (BDC, xix, 213); cast. quebrada.
|| 2. Plec, doblec; cast. pliegue, arruga. Las robas... ben aplagadas, que no prengan... algun trench o ruga, doc. a. 1631 (Hist. Sóller, ii, 723).
|| 3. Trossos que es fan en trencar el suro que no arriben a mitja peça (BDC, xiii, 154).
|| 4. Minva en el pes o mesura (val., ap. Escrig-Ll. Dicc.); cast. merma.
|| 5. Moments en què comença a manifestar-se (la llum del dia). A trenc del dia o A trenc d'alba: quan romp el dia; cast. al despuntar el día. Com rusc al trenc de dia la dansa se remou, Canigó i. A l'endemà, ans de trenc d'alba, va sortir, Massó Croq. 46. Com cogullada que al trench de l'alba pren lo vol, Llorente Versos, ii, 36. Purs com lliris naixents al trench del dia, Salvà Poes. 14.
|| 6. Fer trenc: fer la tombada o crisi una malaltia, declarar-se la milloria (Manacor).
|| 7. Costum, hàbit de fer una cosa. Saber el trenc de la casa: saber-ne el maneig, estar avesat a governar-la (Labèrnia-S. Dicc.). Mal trenc: mal costum, mal jaient (Aguiló Dicc.).
    Loc.

Minjar més que el riu al trenc: menjar molt (Tortosa)—b) Desfer es trenc: desbaratar la potranca (Alaró).
    Fon.:
tɾέŋ (or.); tɾéŋ (occ.); tɾéŋk (val.); tɾə́ɲс (Palma, Manacor, Felanitx); tɾə́ŋk (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); tɾέŋk (Maó).
    Etim.:
derivat postverbal de trencar.

2. TRENC m. (vulgarisme),
per tret: Toc de campana. «Han tocat tres trencs seguits» (Albaida).

3. TRENC (Trench).
Llin. existent a Balsareny, Valls, Almacelles, etc. Hi ha la variant Trenchs (Terrassa, Arenys de Mar, La Canonja, Valls, Canet de Berenguer etc.).

4. TRENC m. (vulg.):
V. tren.