TRENCADISSA f. Acció de trencar moltes coses o en molts bocins; cast. rotura, destrozo. Aneu's-en, que hi haurà trencadissa d'ossets, Vilanova Obres, xi, 120. Vingué del rebost un soroll de trencadissa, Espriu Anys 41. Fon.: tɾəŋkəðísə (or.); tɾeŋkaðísa (occ.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.