DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TREPA f.
|| 1. ant. Tall o obertura practicat a una peça de tela i sota el qual es veia tela d'una altra classe o color; aquest tros de tela que s'hi veia; cast. cuchillada. Per seda que compram a la seyera e a les trepes del seyor Infant, doc. a. 1265 (Soldevila PG 453). Aquells qui no han trepes ni sobre-senyals, prenguen lurs cubertes e posen-les als muls e als rocins... E aquells qui no havien cubertes de cavalls ne trepes faheren tota la nit cubertes de cubertós e de vànoves, e trepes de llançols, Desclot Cròn., c. 49. Una cuberta de cella... cortoneiada de blau e de negre, ab V trepes a cascuna part, ab II barres de veta de fres en cascuna trepa, Inv. Anfós V, 157. Y menos los sia lícit en gonellas de drap aportar baves o trepes de seda, doc. a. 1486 (Hist. Sóller, i, 859). Les trepes: Caesura, incissura, Pou Thes. Puer. 199. Les trepes o entorns dels rivets: Fimbria, lacinia, segmentum, ibid. Jaquets sens mànegues trepats fins a la cinta e les trepes e lo cors ben brodat, Tirant, c. 60. Dues capes de xamellot... ab flocadura de setí groch ab trepes de vellut vert, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 433).
|| 2. ant. Línia o incisió d'una fulla de planta, de la mà, etc.; cast. raya. Les trepes de les fulles: Crena, Pou Thes. Puer. 40.
|| 3. Mena d'adorn o guarnició que es posa a la vora dels vestits i que li va donant voltes (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 4. Full de paper, de tela, de planxa metàl·lica, etc., que està foradat amb incisions que segueixen les línies d'un dibuix, i serveix de pauta per a estargir aquest dibuix passant un pinzell per damunt les dites línies (val.); cast. picado, modelo.
    Etim.: derivat postverbal de trepar, art. 1.

2. TREPA f.
Colla de gent menyspreable (Empordà, Vallès, Barc., Penedès); cast. tropa, gentuza. Ves-te'n a l'Audiència y sofoca'ls, an aquella trepa del vestit llarch!, Vilanova Obres, iv, 197. Ay de tu lo dia que t'abandonis en mans d'aquexa trepa!, Girbal Pere Llarch 167.
    Fon.: tɾέpə (or.).
    Etim.: de tropa, amb la vocal tònica canviada per analogia d'algun altre mot, potser trapella.

TREPÀ m.
Instrument usat per a foradar el crani, consistent en un cilindre buit de vora dentada que es fa girar com la broca d'un filaberquí o una barrina; cast. trépano. Trepà, instrument de cirurgia: Chirurgica terebra, Haec Trypane, Hoc Trypanum. Trepà fet com un canonet, ab dents al cap: Chirurgicus modiolus, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.: del llatí trypănum (<gr. τρύπανον), ‘barrina’.