Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trepa
veure  2. trepa
veure  trepà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TREPA f.
|| 1. ant. Tall o obertura practicat a una peça de tela i sota el qual es veia tela d'una altra classe o color; aquest tros de tela que s'hi veia; cast. cuchillada. Per seda que compram a la seyera e a les trepes del seyor Infant, doc. a. 1265 (Soldevila PG 453). Aquells qui no han trepes ni sobre-senyals, prenguen lurs cubertes e posen-les als muls e als rocins... E aquells qui no havien cubertes de cavalls ne trepes faheren tota la nit cubertes de cubertós e de vànoves, e trepes de llançols, Desclot Cròn., c. 49. Una cuberta de cella... cortoneiada de blau e de negre, ab V trepes a cascuna part, ab II barres de veta de fres en cascuna trepa, Inv. Anfós V, 157. Y menos los sia lícit en gonellas de drap aportar baves o trepes de seda, doc. a. 1486 (Hist. Sóller, i, 859). Les trepes: Caesura, incissura, Pou Thes. Puer. 199. Les trepes o entorns dels rivets: Fimbria, lacinia, segmentum, ibid. Jaquets sens mànegues trepats fins a la cinta e les trepes e lo cors ben brodat, Tirant, c. 60. Dues capes de xamellot... ab flocadura de setí groch ab trepes de vellut vert, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 433).
|| 2. ant. Línia o incisió d'una fulla de planta, de la mà, etc.; cast. raya. Les trepes de les fulles: Crena, Pou Thes. Puer. 40.
|| 3. Mena d'adorn o guarnició que es posa a la vora dels vestits i que li va donant voltes (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 4. Full de paper, de tela, de planxa metàl·lica, etc., que està foradat amb incisions que segueixen les línies d'un dibuix, i serveix de pauta per a estargir aquest dibuix passant un pinzell per damunt les dites línies (val.); cast. picado, modelo.
    Etim.:
derivat postverbal de trepar, art. 1.

2. TREPA f.
Colla de gent menyspreable (Empordà, Vallès, Barc., Penedès); cast. tropa, gentuza. Ves-te'n a l'Audiència y sofoca'ls, an aquella trepa del vestit llarch!, Vilanova Obres, iv, 197. Ay de tu lo dia que t'abandonis en mans d'aquexa trepa!, Girbal Pere Llarch 167.
    Fon.:
tɾέpə (or.).
    Etim.:
de tropa, amb la vocal tònica canviada per analogia d'algun altre mot, potser trapella.

TREPÀ m.
Instrument usat per a foradar el crani, consistent en un cilindre buit de vora dentada que es fa girar com la broca d'un filaberquí o una barrina; cast. trépano. Trepà, instrument de cirurgia: Chirurgica terebra, Haec Trypane, Hoc Trypanum. Trepà fet com un canonet, ab dents al cap: Chirurgicus modiolus, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.:
del llatí trypănum (<gr. τρύπανον), ‘barrina’.