DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREPANAR v. tr.
|| 1. Foradar el crani o un altre os amb el trepà; cast. trepanar. El cràneum infecte sia trepanat, Cauliach Coll., iv, 2a, 1. Trepanar lo test del cap: Calvariam terebrare vel perterebrare, Lacavalleria Gazoph. Trepanar, llevar lo tros de os gastat, després de aver-lo foradat al rodedor ab lo trepà, Circumfossam terebra ossis testam eximere vel avellere vel revellere, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Foradar amb un trepant (Eiv.); cast. taladrar.
|| 3. Produir forats que travessen una cosa; cast. horadar, perforar. Se manaren arrancar certs polls distants 40 palms de dita síquia, qui la trapanauen y per les obertures se auencà dita aygua, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414). Troba els esclata-sanchs tots trepanats de forats de punxa, Ignor. 22.
|| 4. hiperb., Travessar, penetrar (de fred, de dolor, de por, etc.); cast. taladrar. «Fa un fred que trepana». «Aquesta olor trepana ses parets i tot» (Mall.). «No crideu tant, que em trepanau el cervell!»Dexà llur carn trepanada | de divines feretats, Riber Sol ixent 36. «S'oratge d'es teu ventai | m'ha trepanada una galta; | i jo, pensant que era una altra, | no m'he gosat girar mai» (cançó pop. Mall.).
    Fon.: tɾəpəná (or., bal.); tɾepaná (occ.); tɾepanáɾ (val.).
    Etim.: derivat del llatí trypănum (<gr. τρύπανον), ‘barrina’.