Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trepar
veure  2. trepar
veure  3. trepar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TREPAR v. tr.
|| 1. Foradar una cosa travessant-la; cast. horadar, agujerear. E trepe'l hom ab la guaniueta, Flos medic. 205.
|| 2. Fer trepes a una tela, especialment a una peça de vestit; cast. calar, acuchillar. Trapar un gipó: Tharacem varie incidere, Tharacem incisuris distinguere vel describere vel interstinguere Lacavalleria Gazoph. Vós portau la camisa ben trepada, que no sé brodador al món que millor la sabés trepar, Tirant, c. 145. No gos d'así avant fer-se trapar les cortepises de les gonelles, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 360).
|| 3. Fer dibuixos o adorns a una cosa foradant-la o retallant-la; cast. calar.
|| 4. Serrar amb la serra grossa o trepador (Tremp, Solsona).
|| 5. En la indústria surera, treure els discos de la tira amb la màquina de barrina o de fer discos (Gir., ap. BDC, xiii, 154).
|| 6. intr. Començar les dents a trencar la pell, en sortir de la geniva (Urgell); cast. cortar.
|| 7. hiperb., Travessar, penetrar (de fred, de llum, de dolor, etc.); cast. atravesar, taladrar. Trepaven la fosca, de tant en tant, uns petits punts rodons i fosforescents, produïts pels focs dels cigars, Pons Com an. 62.
|| 8. fig. Ferir moralment murmurant, calumniant, etc.; cast. herir. Voleu de diable usar del offici, | trepant, pecigant, çercant tostemps mals, Proc. Olives 192.
    Fon.:
tɾəpá (or., bal.); tɾepá (occ.); tɾepáɾ (val.).
    Etim.:
probablement d'un verb llatí tardà trepare derivat del gr. τρυπᾶν, ‘foradar’.

2. TREPAR v. intr. (castellanisme poc usat en català)
Enfilar-se; cast. trepar. La cabra és aficionada a trepar pels punts més alts, Serra Calend. folkl. 313.

3. TREPAR v. intr. ant.
Fer gambades, camellejar, picar de peus a terra. L'ase e lo bou se alegraren | trepant sobre lo fenal, | e ensemps amdós dansaren | tocant laüt e tabal, Canç. Nad. 68.