DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREPITJAR v. tr.
|| 1. Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi; cast. pisar. No volríam que moros trepitjassen las terras del rey, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 180). Ni fa colltòrcer l'herba que trepitja, Canigó x. Tothom pot trepitjar catifes y tenir criats, Ignor. 96. Per fer-se càrrec del lloc que trepitjaven, Víct. Cat., Ombr. 25.
|| 2. Esclafar o pitjar una cosa amb el peu; cast. pisar, pisotear. Per què'm vas trepitjan?, Febrer Inf. xxxii, 79. Es carrerons van plens de gent que se trapitja y sempentetja, Ignor. 72. Revenxinada com una serp al trepitjar-li la cua, Pons Auca 298. Especialment: a) Moure's reiteradament amb els peus damunt el raïm per esclafar-lo i fer-ne sortir el vi (Costa de Llevant, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Val.). En lo trull són trapixats rehims, Quar. 1413, p. 116. Vi trepitjat de peu, Agustí Secr.
|| 3. fig. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant; cast. pisotear. Mos diuen que trepitjam sa ciència, Ignor. 25. Quantes virtuts trepitjades!, Llorente Versos 213.
    Fon.: tɾəpiʤá (or., bal.); tɾəpiʧá (Canet de M., Barc.); tɾepiʧá (Vall de Barravés); tɾepiʤá (Falset); tɾapiʤá (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Benassal); tɾapiʒá (Cinctorres); tɾapiʤáɾ (Orpesa, Llucena, Cast.); tɾapiʧáɾ (Val.).
    Sinòn.: calcigar, piar.
    Var. ort. ant.: trapigar (Graal 66).
    Etim.: incerta. L'etimologia llatina tripudiare, proposada per G. de Diego Dicc., és improbable per raons fonètiques. Relacionar trepitjar amb el català pitjar té l'inconvenient de no explicar fàcilment la síl·laba inicial tre-, encara que no sigui impossible admetre una afèresi entrepitjar> (en)trepitjar> trepitjar, com suposa Malkiel Stud. 129. Malgrat que no podem admetre l'afirmació de Corominas DECast, iv, 548, quan diu que trepitjar «es esencialmente ajeno al catalán medieval y hoy todavía a la Cataluña occidental y a Menorca», creiem acceptable (encara que no segura) l'etimologia que ell proposa, segons la qual trepitjar seria un mossarabisme valencià i baleàric derivat de trapig, ‘molí d'oli’. Sembla difícil, però, separar trepitjar del seu sinònim trepejar, com fa Corominas, que atribueix a trepejar relació amb trepar (art. 3). Aquesta relació sembla clara; el que no sembla tan clar és la falta de relació de trepejar amb trepitjar.