DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTRESCAR v.
|| 1. ant. Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans; cast. triscar. No y haga neguna dona per sutza que sia o per groga, que ab lo treschar no torn colorada e frescha e bela, Eximenis Terç, c. 614.
|| 2. intr. Caminar amb energia i relativament de pressa; cast. andar, apeonar. E vay pendre mon camí | per una streta sendera | trescant per cela carrera, Turmeda Diuis. 2. Quan sapigué que el francès | pel terme d'Elna trescava, Picó Engl. 19. Una lloca amb els pollets trascava per l'empostissat, Massó Croq. 46.
|| 3. tr. Recórrer caminant; cast. recorrer, andar. Es carrerons van plens de gent que se trepitja y sempentetja per trescar-ho tot, Ignor. 72. M'agrada aquells paratges | tot sol anar trescant a la ventura, Costa Poes. 2. Ciutat era cort, | Mallorca reialme, | i sos cent vaixells | tot lo món trescaven, Colom Juven. 87.
|| 4. intr. Atrafegar-se, feinejar activament; bellugar-se per obtenir alguna cosa (or., bal.); cast. ajetrear, atarearse. Tots trescaven arreu, enfeynats, atarentats, sèrios, Pons Auca 92.
|| 5. intr. Entrar i sortir del rusc les abelles per aplegar la mel de les flors i portar-la al rusc (Empordà, Mall.); cast. triar. Fent una remor ben forta, com un banc gros de beies quant tresquen tant i tant devers es maig, Alcover Cont. 88.
Var. form.: triscar (usat a l'Empordà en l'accepció || 5, i en el català occidental i valencià en les altres accepcions). Les dames prestes | al bell triscar, | baxa dançar | may hi fallien, Spill 1489. Me pareix que cobraràs debades, si no trisques d'aquí ben prompte, Moreira Folkl. 248.
Fon.: tɾəská (pir-or., or., bal.); tɾeská (occ.); tɾiská (or., occ.); tɾiskáɾ (val.).
Etim.: del germ. thriskan, ‘batre els cereals’ (cf. Corominas DECast, s. v. triscar, on s'estudian les diverses etimologies proposades).