Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure tresorer
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

TRESORER (i ant. tesorer), -ERA m. i f.
Qui guarda i administra el tresor d'un prŪncep, d'una casa, d'una comunitat, etc.; cast. tesorero. Lo tresorer tenia diners, Llull Blanq. 58. Albarŗ certificant lo thesorer que d'allÚ 'l deja pagar, Ordin. Palat. 54. Ab misser Bernat d'Olzinelles tresorer nostre, Pere IV, CrÚn. 321. Dels diners de lurs marits no sůn guardianes e tresoreres, Metge Somni iii.
††††Fon.:
tɾəzuɾť (or., men.); tɾezoɾť (occ.); tɾəzoɾť (mall.).
††††Var. form.
ant.: tesaurer (Eximenis Reg., c. 3); tresaurer (doc. a. 1330, ap. Anuari IEC, ii, 318).