DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRESORER (i ant. tesorer), -ERA m. i f.
Qui guarda i administra el tresor d'un príncep, d'una casa, d'una comunitat, etc.; cast. tesorero. Lo tresorer tenia diners, Llull Blanq. 58. Albarà certificant lo thesorer que d'allò 'l deja pagar, Ordin. Palat. 54. Ab misser Bernat d'Olzinelles tresorer nostre, Pere IV, Cròn. 321. Dels diners de lurs marits no són guardianes e tresoreres, Metge Somni iii.
    Fon.: tɾəzuɾé (or., men.); tɾezoɾé (occ.); tɾəzoɾé (mall.).
    Var. form. ant.: tesaurer (Eximenis Reg., c. 3); tresaurer (doc. a. 1330, ap. Anuari IEC, ii, 318).