DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRET (i ant. treit). m.
|| 1. Descàrrega d'una arma que llança un projectil; trajectòria que un projectil llançat descriu; cast. tiro. El mot tret ha perdut molta vitalitat, arraconat pel seu sinònim tir; però encara es conserva en algunes comarques extremes, per exemple en El Pinós (poble fronterís amb el castellà, sobretot entre llauradors i altra gent sense lletres; també es conserva (i amb més vitalitat) en locucions com posar-se a tret, estar a tret (principalment en català occidental i en valencià). E par-ta que aquest aja lonch arch per semblant tret, Corbatxo 79. E joch de flexa | per cego fet | fir cascun tret | fora'l terrer, Spill 7805. Bé'm daria en lo malich a cada tret, Coll. Dames 319. Poques vegades o may sos trets perdia sens que no ferís, Faules Isòp. 85. Són uns jamfutres que no erren el tret d'un centímetre, Massó Croq. 10.
|| 2. Distància que pot recórrer un projectil; mesura longitudinal equivalent a la dita distància; cast. tiro. Ix fora del castell... hun tret de ballesta, Desclot Cròn., c. 134. Prou hauíem feyt... que fóssem albergats prop la uila dos treyts de balesta, Jaume I, Cròn. 258. Dequest loc... tro a la casa de Pilat... ha tro hun treyt de balesta, Treps Rom. 81 vo. Apartà's d'ells tant quant és un tret de pedra, Gerson Passió, c. 6. Posar-se a tret: posar-se a distància on arriba el projectil. Tenir algú a tret: tenir-lo prou a prop per a ferir-lo llançant-li un projectil o donant-li un cop. No bé l'ha tingut a tret, axeca el punyal, Picó Engl. 54. S'usa també en sentit figurat, significant posar-se o tenir algú en disposició de rebre crits, insults, atacs, etc. La Pepa se li havia posat a tret, Pons Auca 205. A l'escaure-se'n a tret de paraula, se cridaven a plena veu, Víct. Cat., Ombr. 74.
|| 3. Toc de campana; cada sèrie de batallades que es toquen per assenyalar una defunció, una festa, etc. (mall.); cast. toque. «Tan prest vaig sentir tocar | un tret d'extremunció: | Ja és morta sa meva amor, | ja la duen a enterrar» (cançó pop. Mall.). Tocaren nou trets de totes les campanes excepto de na Aloy, doc. a. 1533 (BSAL, iii, 239). Tocan Vespres a las duas, 3 trets repicant y 3 trets ventant, doc. a. 1725 (BSAL, xii, 88). Quant repicaven es primer tret, Roq. 2.
|| 4. ant. Tret de corda: acció de pujar un reu lligat pels braços, amb una corriola, i deixar-lo caure després per dar-li turment; cast. trato de cuerda. Lo jutge... li féu donar alguns trets de corda ab voler de fer-lo confessar, Decam. i, 159.
|| 5. Distància d'un lloc a un altre, o espai de temps; cast. trecho. Los àngels... la sancta dona muntaren-la sobre terra un gran tret, Pere Pasqual, Obres, i, 40. Mas de grans trets desviava sa cara, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 276). Los escolans començaren tocar per un bon tret les morlanes, Antiq. 16. Pugem pel marge costerut... Cada poc tret una aturada per a respirar, Villangómez Any 85. A llarg tret: tard o d'hora (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. Cadascuna de les línies del rostre; cast. rasgo. Despedint ergull despòtich per tots els trets de son rostre autoritari, Víct. Cat., Cayres 226. Veu els rostres dels Muntanyola, cares de trets regulars, Llor Laura 19.
|| 7. Qualitat significativa, característica; cast. rasgo.
    Loc.—a) Ni a tret de vista: ni de gran distància (eiv.).—b) No veure-hi a tret de bufetada: esser molt curt de vista, no veure-hi gens o gairebé gens.—c) Errar el tret: enganyar-se en un judici, apreciació, propòsit, etc.—d) Sortir el tret per la culata: sortir malament una cosa; esser un fracàs.—e) No pagar el tret: no pagar la pena, no valer l'esforç que hi dediquen.
    Refr.
—«Del dit al fet, hi ha gran tret» (val.).
    Fon.: tɾét (or., occ., val., mall., eiv.).
    Etim.: del llatí tractum, ‘tirat’, part. pass. de trahĕre, ‘treure, tirar’.

2. TRET m. ant.
Peça d'indumentària. Unes faldetes de sota, de blanquet, velles; Un tret de dona, de tafetà negra, vell, doc. a. 1594 (BSAL, xx, 19). Un pòlit de tret blau forrat de boccarà vermell, doc. a. 1588 (Aguiló Dicc.).

3. TRET, TRETA adj.
|| 1. Destre i avesat a una cosa (val.); cast. diestro. Ella tenia | en sos retrets | jóvens ben trets | bons companyons, Spill 4559.
|| 2. m. pl. Segó molt fi del blat (Maestrat); cast. salvado.
|| 3. Tret de, prep.: excepte, fora de; cast. fuera de, excepto. «Tothom hi ha anat, tret de nosaltres dos». Proferí's a nós de seruiy que'ns hauia en cor de fer pus que a tots los hòmens del món, treyt el rey de Castella, Jaume I, Cròn. 496.
    Etim.: del part. pass. de treure.