DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREURE o TRAURE (i ant. traer i trer). v. tr.
que expressa com a significat general la idea de ‘portar o fer passar de dins a fora’. La matisació dels seus significats es pot indicar aproximadament amb la classificació que segueix.
I. || 1. Portar una cosa fora del lloc on està tancada, retinguda o posada; cast. sacar. A jacme arbert traseren lo ui de la tona e portaren-lossen, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Un bou trehia aygua de una sínia, Llull Felix, pt. vii, c. 6. No gaus trer brach del motle ab mà, doc. a. 1284 (RLR, iv, 362). Ab tot lo conduyt que hauien pugut traure de la uila, Jaume I, Cròn. 36. Yo fiu treer dos bales de tapits en terra, Muntaner Cròn., c. 264. Manam-vos que de continent ubrats los dits coffres e'n tragats | cot, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 544). Aquest pobre infant se nega... Treis-lo; donaré a qui el trega | mon collar de perles fines, Aguiló Poes. 9. Treure un niu: llevar-lo de l'arbre, de la roca, etc., on està situat. D'aquella espessura per tu vaig treure aquell niu de rossinyols, Costa Agre Terra 67. Especialment: a) Exportar, dur a país estranger, a una altra terra o població. Si no la podien aquí vendre..., que la puscan trer e aportar en qualques altres terres, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 12). No gaus de la terra del S. Rey trer lana alcuna, doc. a. 1307 (RLR, viii, 48). De la dita sal no puxen trer ni fer trer de la dita ciutat ni del terme d'aquella, doc. a. 1341 (BABL, xi, 422).—b) Portar fora o fer sortir una cosa que es duia al damunt. Que o façe a defentió sua si l'altre li trau spasa, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 227). Un dels dexebles de Jesuchrist trasch lo coltell e ferí un servidor dels prínceps, Serra Gèn. 210. I treient-se cada u el seu ganivet, varen començar la feina, Massó Croq. 185. En Lluís se tragué de la butxaca una capsa, Ruyra Parada 36.—c) Fer passar una embarcació o altra cosa de dins la mar o altra massa d'aigua a la vorera, a terra; cast. varar, sacar. Com la nau o'l leny com hom lo vara o'l trau, cové que los hòmens qui'l tiren que s'avenga la força de cascú ensems, car esters no'l purien varar ni trer, Llull Cont. 85, 5. Si'l senyor del leny lo vol traure en terra o en fou, Consolat, c. 181. S'usa sovint absolutament, o sia, sense expressar el complement directe. «Anem a treure». «Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze».—d) Portar fora d'un camp allò que s'hi cria o que es troba per terra. Qui prena e trascha herba del dit bosch, doc. a. 1308 (Priv. Ordin. Valls Pir. 299). Aquella fusta deja auer treyta dels boschs, doc. a. 1341 (BABL, xi, 413).Treure un bosc o una terra: portar-ne fora la llenya o la malesa. Si terres seran tretes, o's trauran, o s'arrabaçaran per appanifficar dins en los prats, doc. a. 1344 (BABL, xii, 57).
|| 2. Fer sortir persona o animal fora del lloc on era; cast. sacar. No's lexa de pregar-vos que'l tragats de falsa via e de falsa entenció, Llull Cont. 25, 27. Aquest rey... los barons... tragueren-lo de la abadia e levaren-lo rey, Desclot Cròn., c. 2. Nós manam que'ns traguessen lo nostre caual defora, Jaume I, Cròn. 63. Lo pa que jo us doné en lo desert quant vos haguí trets de terra de Egipte, Serra Gèn. 75. Treure els animals, el bestiar: fer-los sortir de l'era després de la batuda, o fer-los anar al camp a pasturar. Especialment: a) Fer sortir algú del lloc on està pres, tancat, o d'una situació perillosa, dolenta, desagradable; alliberar. La ànima de Jesu Christ dauallà als inferns per traher-ne les ànimes dels sants pares e profetes, Llull Doctr. Inf. 515. Lo senyor rey d'Aragó tragué-lo de la presó, Muntaner Cròn., c. 229. Plàcia a Déu... que ell hi vulla provehir e me'n traga a la millor part, Curial, i, 30. ¿Per què m'escups lo fang, de què et traguí, a la cara?, Atlàntida iv. Los recompliria de goig trahent-los prestament de captiuitat, Villena Vita Chr., c. 15. La vista de sa Trebolina... el treya d'aquell ensopiment, Galmés Flor 12. Ell mateix ens va treure aviat de duptes, Massó Croq. 128.—b) Treure en dansa o a ballar: fer sortir algú a ballar oferint-se-li com a parella o acompanyant. Car per açò me trasch amor en dança, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 279).Per ext., Treure dansa o treure ball: iniciar la dansa, esser el primer a ballar.—c) fig. Treure de seny o de raó: fer perdre el seny. Ira qui axí trau l'ome en qui és, de seny e de rahó, Villena Vita Chr., c. 45.
|| 3. Fer aparèixer una cosa que es tenia estojada, que no es veia normalment; cast. sacar. Com sabé que'l rey de França... havia treta l'oriflama, Muntaner Cròn., c. 120. Isqué lo veguer... traent la bandera de la ciutat, doc. a. 1391 (Ardits, i, 12). Féu pastar y coure pans... y traure del vi en ampolles, Pereç St. Vicent 35. Abans de treure-la en taula hey axataràs un vermey d'ou, Ignor. 63. Treu-li una cadira y seurà, Ignor. 31. Pere, trau la carabassa del vi, Guinot Capolls 53. Treure venal una cosa: declarar-la venal, exposar-la per a vendre-la. Un carnicer vench guardar lo bou si era gras, car lo senyor del bou lo hi hauia tret venal, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Treure a la vergonya: fer aparèixer algú davant la gent de manera que resti exposat a la vergonya pública. a) Posar-se i usar un vestit o peça d'indumentària o d'adorn que no es tenia o que estava estojat. Una agulla tinc d'or fi que la trauria, Verdaguer Idilis. Aquestes polaynes les vaig treure noves diumenge passat, Roq. 7. Tu no deus tenir, la nina, | més desitj que el del descans | y de treure un rebosillo | quant les altres lo trauran, Maura Aygof. 38. Treure s'estiu: vestir-se de roba prima, pròpia de l'estiu. Treure s'hivern: vestir-se de roba gruixuda, pròpia de l'hivern (Mall.).—b) Al·legar, portar a la conversa una cosa com a argument, com a precedent, etc. Pot quascuna de les parts pledeiants traure en proua cartes e altres escriptures públiques, Consolat, c. 8. E trach a testimoni les dites chartes, Pere IV, Cròn. 34. Treure una cosa a conseqüèncía: (ant.) al·legar-la com a precedent. Ne açò pusque esser jamés tret a conseqüència, us ne exemple, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 154).—c) Treure escarn o treure joc d'algú: (ant.) escarnir-lo, fer-ne befa. Hac molt home escarnidor qui de la vostra passió se traya escarn, Llull Cont. 90. Trets vós escarn de mi?, Muntaner Cròn., c. 244. Par-me que vulles traure escarn e jochs de mi, Genebreda Cons. 165. Los prínceps ab lo poble se trahien burla d'ell, Gerson Passió, c. 12.
|| 4. Fer sortir o deixar aparèixer una part del propi cos o una cosa que habitualment es porta a dintre o amagada; cast. sacar. Treure les ungles: deixar-les veure i fer-les sortir de manera que puguin rapinyar. Les gents seran en sudor e trauran la lengua, Llull Gentil 258. Negú no gosaua treure'l braç, Jaume I, Cròn. 85. No poden trer lo cap que no ayen lo passador, doc. a. 1343 (Catalana, ix, 29). Si banya no trau vostre caragol, Proc. Olives 23. En Lluís... treia de tant en tant la-boca de dintre el coll del garringot, Ruyra Parada 27. Especialment: a) Fer sobresortir, deixar aparèixer quelcom per damunt allò que ho cobria. Amb aquell cos que es gipó treu, Alcover Cont. 42. Un delfí... pogué conseguir el treure l'esquena damunt l'escuma de les ones, Penya Mos. iii, 70. Traient el cap per sobre dels racers, Maragall Enllà 5. Treure el geni: manifestar el mal geni, mostrar-se irritat.—b) Començar a deixar aparèixer una part del desenrotllament d'un animal o vegetal (com dent, brot, flor, fruit, etc.); cast. echar. Traure les plumes: Plumo, Pou Thes. Puer. 33. Traure molts brots: Fruticor, fruticesco, ibid. 41. Així, al traure florida lo romaní i la malva, Atlàntida i. Ja havia tretes les dues primeres dents, Penya Poes. 188. Desitjava treure ales com els aucells, Orlandis Poes. 67. Els gallets d'aquella nada | treuen cresta y esperons, Salvà Poes. 61. I el figueral treu figons, Colom Juven. 25. S'usa absolutament, sobretot aplicat a plantes amb el sentit de ‘deixar aparèixer els brots’; cast. retoñar, brotar. Las oliveras... ja havian tret, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).
|| 5. Deixar aparèixer l'extrem propi a un lloc determinat, o deixar-hi aparèixer una obertura o altra cosa que es té a l'extrem. Treure cap a tal o tal lloc: arribar-hi un camí, carrer, etc. Treure porta, finestra, etc., a tal o tal lloc: tenir porta o finestra que hi dóna sortida o que hi mira. Carrer nou de la mar... travessan per la partida que solia esser juheria e traén cap al carrer maior de la Mar, doc. a. 1409 (Arch. Ib. Am. xxiv, 349). La qual casa y ort trauhen porta a la plaça, Inv. Bertran. Lo aposento... que trau finestres al fosar, ibid. a) absol. o intr. Acudir, tenir sortida a un lloc determinat. Caualcau-lo una estona per la vila per los lochs hon més remor se fassa e més hi trau la gent, Dieç Menesc. ii, 6. Al cim del porxet hi havia un terrat on treia el balcó de la cuina, Víct. Cat., Ombr. 24.—b) Treure a cap o a fi: (ant.) portar a cap, realitzar completament. Per las grans marevales que davats traer a fi, Graal 9. Aqal qua dau las marevalas del Sant Grasal trer a cap, Graal 63.
|| 6. Llançar, deixar anar fora de si una cosa; cast. echar. Traure pollets: Excudere, excludere pullos, Pou Thes. Puer. 34. Traure podridura o matèria: Exanio, Nebrija Dict. Un dia d'hivern les ones | tragueren un mort, ay trist!, Costa Trad. 17. Aquestes esforços que feis per treure-vos la salivera vos fan més mal que bé, Penya Mos. iii, 15. Especialment: a) Vomitar; cast. arrojar. «No he estat bé fins que he hagut tret tot el menjar». «El malalt ha tret».—b) ant. Disparar; llançar projectils; cast. tirar. Un arquer trasc-li ab una sageta que li partí lo cor, Llull Blanq. 82, 11. La ballesta ujada de trer, qui no fa tan gran colp, Llull Arbre Sc. ii, 118. Als uns e als altres se treyen ab trebuchs, Muntaner Cròn., c. 258. Lo senyor rey d'Aragó féu dreçar taulat molt alt e tota hora treya tres estils tant maravellosament, Muntaner Cròn., c. 166.—c) En el joc de pilota, tirar aquesta cap als contraris que l'han de tornar; cast. sacar.
|| 7. Expulsar; fer que algú surti d'un lloc, d'un càrrec, etc.; cast. expulsar, arrojar, echar. Aquell que contradirà e no volrà fer pau, que encontinent sia tret e foragitat de la dita confraria, doc. a. 1496 (BSAL, viii, 236). «Hostes vingueren, que de casa ens tragueren» (refr.).
|| 8. Fer sorgir, produir una cosa d'una altra; cast. sacar. Déus... trac de la disposició elemental la vida vegetal e sensual, en axí com ne trac lo primer pomer e'l primer leó e la primera sardina, Llull Arbre Sc. i, 87. Tindreu una esca excelentíssima per treure foch ab pedra y foguer, Agustí Secr. 34. Treure's del cap una cosa: inventar-la. Treure un nom a algú: posar-li un nom nou. Una chicota homenenca, que li tragueren «mich-home», Ensisam 259.
|| 9. absol. a) Produir, donar profit; retre (bal.); cast. producir, dar, aprovechar. «Diuen que un viudo treu més | perquè té casa parada; | mu mare, jo el vui fadrí; | jo no som interessada» (cançó pop. Mall.). D'aquí a tres anys cada taparera treurà dos reals de renda, Ignor. 36. S'indústria de sa mel i de sa cera treuria molt, Aurora 228. ¿I ara no me treuria més a mi estar colgat demunt un bon matalàs...?, Alcover Cont. 11.—b) Esser adient, afavorir, sia en l'aspecte exterior, sia en el moral o social. «Aquest vestit que dus no et treu gens»: no t'està gens bé. «No us treu gens, a al·lotes tan grans, fer aquestes beneitures» (men.). «A l'edat que té, ja no li treu anar amb el vestit tan curt».
|| 10. Obtenir; aconseguir quelcom d'algú o d'alguna cosa; cast. sacar. Los missatges esforcen-se de trer-ne com més puguen, doc. a. 1319 (Capmany Mem. iv, 70). Mas no pusch traure guany de aquelles axí con solia, Eximplis, i, 10. Puix tant bon esplet d'aquell se trauria, Proc. Olives 940. En treure per poder fumar y beure ja es donaven per satisfets, Penya Mos. iii, 175. Es sòcios treurien molt bons interessos, Ignor. 16. Comprengué que cridant no en treuria res, Pons Llar 32. Treure mal: (ant.) passar males estones; patir, sofrir malestar. Nós veem que'ls corsaris con van en viatge que an major pena e major malenansa que altres hòmens, car nulls hòmens no traen tant mal com ells fan, Llull Cont. 117, 4. Deu-vos membrar... d'aquels que us han en cor de seruir e traen mal per uós, Jaume I, Cròn. 57. Especialment: a) Obtenir d'algú un mot, una declaració, confessió, explicació, etc. De vostra boca, Sènyer, trasc laor e honraments, Llull Cont. 107. Ni una paraula he pogut jo tràurer de sa boca, Lacavalleria Gazoph. «Bé he demanat, però no li he pogut treure què volia». Treure sentència (d'algú): treure en net alguna cosa que es volia saber.—b) Entendre, comprendre una cosa. De veure si amb lo que deyen treurien en clar de quants de punts se calsaven, Roq. 41.—c) Trobar la solució (d'un compte, problema, endevinalla). Anà traguent es conte per lliures sous y dinés, Ignor. 59. Sis jornals a vuyt sous són vuyt pessetes; | axò ho sap treure l'homo més xambó, Penya Poes. 58.—d) Deduir, obtenir com a conseqüència o resultat d'un procés mental. Sant Matheu trasch la generació de Dauid auall per Salamó tro a Jacob, Serra Gèn. 135. E d'açò pot hom trer manifest eximpli, Hist. Troy. 34. Ell trau aquella rahó de la filosofia moral, Lacavalleria Gazoph. D'ahont treus que et faig mal posat?, Pons Auca 129.—e) Obtenir una cosa per sort. Ni quant traguérem de sa rifa vaig tenir més satisfacció, Ignor. 29. Ei porch se rifa... Qui el vulga treure, que venga a mi, Penya Poes. 228. «Aquest bitllet és el que ha de treure».
|| 11. Obtenir o produir una cosa a semblança d'una altra; cast. sacar. El qual quadro dega pintar de inventió o tret del natural, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 406). Un pintor estava traguent dibuix d'aquell notable monument, Roq. 43. Treure una fotografia: fotografiar una cosa. Tregueren vistes fotogràfiques, Roq. 19. a) Copiar, reproduir a semblança d'un altre. Per ser la carta tan vella no's pot ben traurer, doc. a. 1391 (Segura HSC 100).—b) Deixar aparèixer la pròpia semblança amb algú altre. Pregava a Déu que sos fills no traguessin de cara ni de salut als Payol, sinó a la banda de la mare, Víct. Cat., Cayres 11.
|| 12. Fer sortir d'un conjunt persones o coses, sia triant-les, sia per sort; cast. sacar. De aquelles XXXVII persones sien trets los X síndichs per la forma davall contenguda, doc. any 1384 (Col. Bof. viii, 230). Aprés de haver prestat jurament lo dia que trahuen y fan los altres officis, doc. a. 1598 (Segura HSC 157).Treure a sac i sort, o a sort i sac, o a sac i sort i bona ventura: (ant.) elegir funcionaris o dirigents mitjançant bolles o redolins numerats que es treien d'una bossa. Si treurem los consellers a sach y sort y bona ventura, doc. a. 1593 (Hist. Sóller, ii, 711).
|| 13. Separar una cosa d'allò que la conté; cast. sacar. Féu Eva... d'una costa que li trasc, Llull Blanq. 30. Sabràs traure d'aquestes paraules el such que exir-ne deu, Metge Somni iii. Ferí'l en l'ull e trasch-lo-li, Genebreda Cons. 217. No crech que may oli tragau del pinyol, Proc. Olives 22. Jau endormiscat a forsa de treure-li sa sanch, Ignor. 25.
|| 14. Separar, fer desaparèixer una cosa del lloc on és, d'allò a què està aplicada, unida, adherida; cast. quitar. No és nulla cosa qui pogués lo vostre bé trer ni mudar ni arrapar a la vostra bonea, Llull Cont. 29, 28. Lo meniar rescalda les parts anteriors traent la calor a aquelles, Albert G., Ques. 101. No's prou saui cell qui'm lança | e'm trau de son pensament, Turmeda Diuis. 3. No hi ha qui le hi trega des cap, Ignor. 15. No me la puc treure mai del pensament, Maragall Enllà 16. Ell no'ns treu los ulls de sobre, Vilanova Obres, xi, 147. Treure's el capell, les sabates, la falda, etc.: separar-se del cos aquestes peces d'indumentària. Lo rey se trach son capiró del cap, Desclot Cròn., c. 104. Magalona... tragué's un anell de molt gran valor, Comalada PP 19. Paris se tragué del dit lo diamant, Paris e Viana 29. No li traurà la malla de ferre que el guarneix, Alcover Poem. Bíbl. 67.
|| 15. Separar una cosa d'allò de què és una part o membre; cast. quitar. E minuaràs, per cascun any que hauràs tret dels meses, 5 dies, Gilbert-Corsuno Astrol. 6. Mare de Déu, que de tots crims sou treta, Trobes V. Maria [120]. ¿Esperes més ditxa mai que es dia que siguem casats?—Es dia, diu ella, que entrem al cel, si hi anam.—Sí, diu ell, però treu aqueix dia i no en trobes d'altre, Alcover Cont. 31.
|| 16. Apartar, allunyar; cast. apartar, quitar. Lo senyor infant trach a una part l'almirall, Muntaner Cròn., c. 113. Es veynat un dia va dir: Treys-me axò d'aquí, Roq. 47. Treure a part: (ant.) separar dels altres. Tornà a Nós lo cardenal e menjà ab Nós e trasch-nos a parlament a part, Pere IV, Cròn. 205. Treure's enrera: (ant.) fer-se enrera, quedar separat més enrera dels altres. Lo senyor rey se trasch enrera e dix..., Muntaner Cròn., c. 54. Treure's avant: (ant.) fer-se envant, posar-se més envant que els altres. E trasch-se encare avant pus prop, Graal 63.
II. || 1. ant. Traduir. La qual obreta és stada treta del toscà en la present lengua cathalana, Eximenis Moral. Que yo degués ajustar e ordonar paraules de sauis e de philosofs, e trer de libres aràbichs e aquells tornar escriure en romans, Jahuda Dits, pròl. Constituí sertament de traure lo dit libre en romans, Canals Senecha.
|| 2. (El significat de ‘trair’, que porten els diccionaris Labèrnia i Martí Gadea, és fals).
    Loc.—a) Treure de potes una cosa, a algú: prendre-l'hi amb habilitat, malgrat la seva vigilància (mall.). Ningú m'ha de treure les mil lliures de potes, més que una dona, Penya Mos. iii, 121.—b) Treure la carn de l'olla a algú: prendre-li una cosa que es creia tenir ben segura (mall.). «Quan te'n vas a festejar, | no te'n menis companyia, | que encara que germà sia, | sa carn de s'olla et traurà» (cançó pop. Mall.).—c) Treure-la llarga: sortir-ne amb la seva, aconseguir allò que un volia, malgrat les dificultats (mall.).—d) Córrer tant com en poden treure: córrer a tota velocitat.—e) Pensant senyar-se, treure's els ulls: arribar a un mal resultat quan es pensava obtenir un benefici. Penssant-vos senyar, a vós traheu l'ull, Proc. Olives 478. Creguent senyar-me, m'he trets els ulls, Penya Mos. iii, 192.—f) Treure's es gat d'es sac: adquirir la certesa d'una cosa sobre la qual es tenien dubtes. Ja pot esser partit a escoltar, i se porà treure es gat des sac, Alcover Cont. 2.—g) Treure el caragol bufant: fer o obtenir una cosa difícil amb relativa facilitat, esquivant les dificultats majors.—h) No traure res a carregador: no obtenir cap resultat positiu (val.). No farà més que tirar-se terra als ulls, y al cap y a la fi, res traurà a carregador, Rond. de R. Val. 51.—i) Treure del solc o de polleguera o de botador: exasperar algú fent-li perdre el bon capteniment. Bé podria estrevenir-se que arribàsseu a treure'm del solch y de botador, Penya Mos. iii, 111. Verinosas expressions que enquimeravan a la Tuyas fins a treure-la de pollaguera, Pons Auca 136.—j) Treure faves d'olla: començar a refer-se d'una malaltia, d'un soscaire econòmic, etc.—l) No treure cap (o portal) a carrer: no tenir sentit, no esser raonable.—m) Una aca l'ha treta; l'altra aca ¿la trac?: fórmula de calembur o pronunciació difícil i poc clara, que es diu als no valencians per posar a prova llur coneixement del parlar valencià (val.).
    Refr.—a) «No en treuen tant d'una roca, per molt que piquin»: es diu referint-se a un guany relativament petit però que no és tanmateix menyspreable (bal.).—b) «Qui els té, que els tregui»: significa que cal que el qui té diners, els gasti.—c) «Treure i no posar, a poc a poc ve a acabar»: es refereix als qui despenen sense tenir ingressos.—d) «El fum i la mala cara treuen la gent de casa».—e) «Hostes vindran, que de casa ens trauran».
    Fon.: tɾέwɾə (Ross., Capcir, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Ribes, Mieres, Vic, Arbúcies, Centelles, Manresa, Pineda, Caldes de Ma., Granollers, Canet de M., Igualada, Terrassa, Barc., Vilafr. del P., Reus, Tarr.); tɾéwɾə (Campmany, Rocabruna, Cadaqués, Camprodon, St. Joan les A., Ripoll, Olot, Figueres, Bagà, Torelló, St. Feliu de G., Tossa, Lloret de M., Blanes, Felanitx); tɾέwɾe (Berga, Vilafr. del P., Valls, Alós, Esterri d'A., Llavorsí, Vilaller, Pont de S., Sort, La Seu d'U., Tremp, Balaguer, Cervera, Bellpuig); tɾéuɾe (L'Escala, Amer, Gir., Solsona, La Bisbal, Blanes, Organyà, Ponts, Pradell d'Urgell); tɾέwɾi (Sta. Col. de Q., Balaguer, Bellpuig); tɾéwɾi (Organyà); tɾέ̞wɾe (Tàrbena); tɾέ̞wɾə (Mall., Men., Eiv.); tɾέ̞wɾɛ̞ (Ferreries, Alaior, Maó); tɾáwɾe (Valls, cat. occ. en general, País Valencià en general); tɾáwɾi (Patró, Benissa); tɾéɾa (Alg.).
    Conjug.: en els paradigmes adjunts (pàgs. 508-512) donam els paradigmes de la conjugació antiga i els de la conjugació dialectal d'aquest verb.
  La flexió adoptada com a més normal en el català literari és aquesta: Pres. d'indic.: trec o trac, treus o traus, treu o trau, traiem, traieu, treuen o trauen;—Pret. imperf.: treia, treies, treia, trèiem, trèieu, treien;—Perfet simple: traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren;—Futur: trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran;—Condicional: trauria, trauries, trauria, trauríem, trauríeu, traurien;—Pres. de subj.: tregui o traga, treguis o tragues, tregui o traga, traguem, tragueu, treguin o traguen;—Optatiu: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren;—Imperatiu: treu o trau, traguem, traieu;—Gerundi: traient;—Part. pass.: tret.
    Etim.: del llatí trahĕre, ‘arrossegar’, ‘estirar’.