Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  treva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREVA f. (usat sovint en pl.: treves): cast. tregua.
|| 1. Suspensió d'hostilitats durant un temps considerable. D'achesta hora enant treua et paz tenré, doc. primeria segle XII (Miret Doc. 6). Com nós en aqueles treves no vuyllam estar més, retem-les-vos, doc. a. 1276 (Soldevila PG 477). Per dies e per nits ayen ferma pau e veres treves, Usatges 84. Ajen tots temps, per dies e per nits, pau e treva, e sien segurs de tots lurs enemics, Usatges 102. Que fassats pau e treues per tota Cathalunya, Jaume I, Cròn. 50. Lo rey d'Aragó ha treues ab Nós, Muntaner Cròn., c. 47. L'endemà aquells del castell demanaren treua, Pere IV, Cròn. 52. Lo soldà e lo turch demanen a la magestat vostra pau e treua, per a tres mesos o per a més, Tirant, c. 427.
|| 2. fig. Repòs, suspensió temporal d'una activitat. Malaltia és qui dóna pocas treves, Cauliach Coll., ii, 2. Que'l bosch pus vert vol tot cremar sens treua, Scachs d'amor. No dava treva a sa dèria, Pons Auca 170. Buscant va sens treva castell engizat, Llorente Versos 69.
    Fon.:
tɾéβə (or.); tɾéβa (val.); tɾévə (bal.).
    Var. form.
ant.: treuga (Jaume I, Cròn. 25); tregua (Cons. casat 132); trega (Caseponce Faules 75).
    Etim.:
del germ. trĭggwa, ‘tractat’. Corominas DECast, s. v. tregua, atribueix al cast. tregua l'origen gòtic trĭggwa, i en canvi suposa per al cat. treva un origen fràncic *trĭwa, ‘fidelitat’. En realitat, ambdues formes poden explicarse-se pel gòtic trĭggwa, i l'existència de treuga en català antic, al costat de treua, sembla confirmar la identitat d'origen.