Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trinxant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRINXANT m.
|| 1. El qui servia i tallava la carn a la taula d'un senyor; cast. trinchador, trinchante. Ara vingau del coch al trinxant, Robert Coch 3. Hun coxí que servia al trinchant, Inv. Pr. Viana 152. Menjaren tots cinch... cascú en son plat, e ab son trinchant dauant cascú, Tirant, c. 433. Per dos cuyros de cordovans negres... dels quals és stat forrat lo coxí en què s'agenolla devant la taula lo trinxant del senyor rey, doc. a. 1472 (Aguiló Dicc.). Diu lo trinxant al coch que ell no sab cuynar, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 117).
|| 2. Ganivet gros que serveix per a fer bocins la carn a taula; cast. trinchante.
|| 3. Forqueta grossa amb què se subjecta la carn en trinxar-la; cast. trinchante.
|| 4. Eina a manera de martell amb dos talls, un horitzontal i l'altre vertical, que usen els obrers de vila o mestres de cases (Pego).
|| 5. Moble de menjador, a manera de taula o armari més petit que el bufet o aparadora, que serveix per a tallar-hi les viandes; cast. trinchante. La toia de crisantems que hi havia al trinxant, Roig Flama 59.
Trinxant (escrit Trinchant): llin. existent a Martorell, Borriol, Cast., etc.
    Etim.:
del part. pres. de trinxar.