Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trinxet
veure  2. trinxet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRINXET m.
|| 1. Cutxilla de sabater (Berguedà, Igualada, Conca de Tremp); cast. tranchete. Trinxet de sabater: Scalprium, Trinchante de çapatero, Nebrija Dict. Lo trinchet: Scalprum sutorium, Pou Thes. Puer. 110.
|| 2. Ganivet de fulla molt corbada a la qual s'adapta un mànec també corbat i giratori, de manera que es pot dur dins la butxaca sense perill de ferides ni de foradar la roba (mall.). Li sauparen es talech que tenia su devora y es trinxet dedins, Ignor. 32. Menjar pa i trinxet: menjar pa tot sol, sense companatge (mall.). Nas de trinxet: nas molt corbat (mall., men.). «Mestre Miquel, vós teniu | aqueix nas com un trinxet, | i l'allargau en s'estiu | i l'arrufau com fa fred» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Cadascun dels dos ferros tallants que té l'arada de ferro, als costats de la rella, i que serveixen per a tallar les herbes (Manacor).
|| 4. fig. Persona egoista, que tot ho vol per a ell, que procura arreplegar molta cosa (Manacor); cast. buitre.
|| 5. fig. Trenc al cap, ferida com de ganivet al cap (val.); cast. chirlo, descalabradura. Si u dels dos caïa..., l'atre... l'arreplegava i curava llavant-li el trinxet en la céquia i embenant-lo, Morales Id. 13.
    Loc.

Tenir més gana que un trinxet nou: estar molt afamegat (Pollença).
Trinxet: llin. existent a Barcelona.
    Fon.:
tɾiɲʃέt (or., Maó); tɾiɲʧét (occ., val.); tɾiɲʃə́t (mall., Ciutadella).
    Intens.:
trinxetàs, trinxetarro, trinxetet, trinxetó, trinxetot.
    Etim.:
del fr. tranchet, mat. sign. ||1.

2. TRINXET m.
Trinquet, art. 1, || 1, segons aquest text: Trinxet o vela de proa: Dolon, Torra Dicc.