Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tripa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRIPA f. (usat sovint en pl.: tripes)
|| 1. Budells (pir-or., occ., val.); cast. tripa. En les bigues... e les taules romangueren los budells e les tripes del dit caualler, Eximplis, ii, 21. Trobaren en les tripes de aquest peix un sendat, Comalada PP 63. Amb aquest sabre que porto | te vaig a treure les tripes, cançó catalana (ap. Serra Calend. folkl. 316). Tripa cular (Biar) o tripa culona (El Pinós): budell cular, sobrassada culana.
|| 2. Ventre, panxa; estómac dels animals remugadors; cast. tripa. Com se fan tripes de moltó ho de vadel ho de bou, Flos medic. 257.
|| 3. fig. Matèria continguda dins alguna cosa, sobretot fruita, i comparable per la forma a les tripes d'un animal; cast. tripas. «Les tripes de la carabassa, de la síndria», etc. «La tripa del cigar».
|| 4. ant. Teixit de llana o d'espart semblant al vellut; cast. tripe. Tripa de vellut: Heteromallon, Torra Dicc. Un barret de vellut de tripa de seda negre, Notam. Anfós V, 179. També s'hi usa | sonar laüt | e lo vellut | de tripa, groch, Spill 2753. Per dos pams de tripa blaua 5 sous, doc. segle XVI (Miret Templers 580). Tripa de vellut encarnada, val la cana duas lliures catorse sous; Tripa de vellut colors, val la cana dues lliures quatre sous, Tar. preus 37.
|| 5. Rodanxes fetes amb cordill d'uns tres centímetres de diàmetre, que van lligades a la part inferior de l'art de pescar per evitar que es malmeti en fregar per terra (Barceloneta, ap. BDC, xiv, 67).
|| 6. Revoltós, calavera (Borredà, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Omplir-se la tripa: menjar prou.—b) Treure les tripes: vomitar molt.—c) Tenir moltes tripes: tenir molt de coratge.—d) A tripa llisa: en gran quantitat, ben a voler.—e) Anar amb les tripes penjant: portar malament els negocis o l'economia domèstica.—f) Anar amb les tripes a les mans: anar molt atrafegat (Vallès, Penedès).—g) No valer les seves tripes, o les tripes d'un gos, o les tripes d'un ca mort, o les tripes d'un penjat: no valer res.—h) No tenir tripa ni moca: estar molt magre o mancat de forces.
    Refr.
—a) «Les tripes porten les cames»: vol dir que per a moure's i feinejar cal estar ben alimentats.—b) «Pel gener, cada ovella amb son corder; si no a la tripa, al braguer»: ho diuen els pastors, perquè el gener és època de cria de les ovelles.
    Fon.:
tɾípə (pir-or., or.); tɾípɛ, tɾipa (occ., val.).
    Etim.:
incerta. Cal refusar l'origen aràbic tharb, acceptat per diversos etimologistes, perquè és fonèticament inacceptable. Es possible que encerti Corominas DECast, quan proposa considerar tripa com un pseudo-primitiu format damunt el verb català estripar, i en castellà sobre el verb castellà destripar, que vindrien del llatí exstirpare, ‘treure (els budells)’; de destripar o estripar s'hauria extret el mot tripa. No és segura aquesta formació, sobretot si tenim present que tripa es troba en gairebé totes les llengües romàniques i seria molta coincidència que dins totes s'hagués produït aquella falsa reconstrucció d'un mot. Per altra banda, no és gens clar que tripa sigui un mot originàriament català; té l'aspecte d'esser un castellanisme, encara que molt antic.