| |||
|
tristesa |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
TRISTESA f.
Qualitat de trist; estat del qui està trist; cast. tristeza. Són paraules de punyidora i funeral tristesa, Canigó x. Amb un riure postís, que encomanava tristesa, Pons Com an. 55.
Var. form.: tristea (En qual tristea ell se adormí, Eximplis, i, 108).
Fon.: tɾistέzə (or.); tɾistézɛ (occ.); tɾistə́zə (mall.); tɾistéɛ (Aitona, Fraga, Massalcoreig); tɾistéa (val.).
Etim.: del llatí trístĭtĭa, mat. sign.