Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  triumfar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRIUMFAR o TRIOMFAR v.
|| 1. intr. Obtenir triumf; cast. triunfar. Que vença y triunfe per molt sofferir, Passi cobles 39. Als flachs no desdenyes vençre e dels forts destroits triumphar te delita, Tirant, c. 473. Com los emperadors triunfauen en Roma, Curial, iii, 2.
|| 2. tr. (ant.) Celebrar solemnement una cosa festosa. Hagué fet prouesió de molts confits e de specials vins per triumphar la festa, Tirant, c. 368. Reyna del cel, deessa triumfada, Trobes V. Maria [94].
|| 3. intr. Viure ostentosament, en abundància i amb molta despesa; cast. triunfar. Viuiam ab gran plaher e triumphant, Vent. Pel. 17. Encontr' aquells qui en lo món triunfen, Ausiàs March civ. El qui li ha pegat triunfa y se passetja, Penya Mos. iii, 133.
    Fon.:
tɾiuɱfá (or., occ., bal.); tɾiuɱfáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí triumphare, mat. sign. ||1. Sobre la doble forma triumfar i triomfar, V. triumf.