DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. TRO m.
|| 1. Soroll que es produeix a l'atmosfera a conseqüència de l'expansió de l'aire causada per un llamp; cast. trueno. Encontinent cau lo lamp e tro del cel, Llull Blanq. 88. En nom d'aycell ver Deus qui féu lo cel e'l thro, Muntaner Cròn., c. 272. Com s'engendren en l'àer el tro e'l lamp, Metge Somni iii. Quan a l'altura | lo carro sotraqueja dels trons eixordadors, Atlàntida iii.
|| 2. Soroll fort produït per una explosió; cast. trueno, estampido. Es tro d'una escopetada el fa botar des seu jas, Ignor. 45. Es cassador tira quatre trons a ses valzies, Roq. 3. Se feren moltíssims fochs de bombas, couets voladors, rodellas y trons, doc. a. 1720 (BSAL, viii, 8). Es senten... els trons de la despertada, Mascarell Vall 47.
|| 3. Soroll sec d'una cosa que es trenca o que se separa d'una altra sobtadament; cast. castañetazo, castañeteo. Fer trons amb els dits: produir sons secs en tòrcer-se els dits. a) eufem., Pet, ventositat sorollosa.
|| 4. Galtada, bufetada (Eiv., segons Aguiló Dicc.).
|| 5. Batec del cor (Pego).
Loc.—a) Veu de tro: veu molt forta i ressonant.—b) Fer tro: fer soroll, fer-se notar molt, atreure molt l'atenció de la gent. Ja sé que vàreu anar a les carreres... i fins que hi vàreu fer tro, Oller Febre, ii, 33.—c) Fer es tro; fer gran excés de plors, de crits, de demostracions de ràbia, etc. Quant se veuen enrevoltats de tanta tropa, cuydaren a fer es tro de ràbia, Alcover Rond. i, 142.—d) Home de tro: home que fa molt de soroll, que fa pariar molt d'ell.—e) Cap de trons: cap avalotat, de poc seny.—f) Fer-se trons d'una cosa: afluixar-se'n, no preocupar-se'n, no voler-ne saber res (bal.). Se'n fa trons de que li digan tuno, Aguiló Poes. 155.—g) Ves-te'n a fer trons! o Fe't trons!, o Vols-te fer trons?: exclamacions per a enviar algú a mal viatge, per a acomiadar-lo de mala manera (mall., men.). Que es fassa trons es fabiol, Alcover Rond. i, 168.—h) Anar de tro: divertir-se sorollosament o excessivament.—i) Una nit de trons i llamps: una nit molt tempestuosa.—j) Esser més lleig que una nit de trons i llamps: esser una persona molt lletja.—l) No plourà d'aquest tro: es diu per manifestar incredulitat respecte d'allò que algú acaba de donar com a segur.—m) Anar com lo tro del diable: anar molt atrafegat, apressat (Valls).—n) La resta són trons: es diu per indicar que allò que s'acaba de dir és l'única cosa important, i que totes les altres són insignificants. Vostè, prenda, n'hi té una lliura, y el demés són trons, Vilanova Obres, xi, 171.—o) Que en deu haver sentit, de trons i llamps!: es diu per significar que una cosa deu esser molt vella (Tarr.).
Refr.—a) «Trons enfora, aigua prop» (mall., men.).—b) «Trons al Pi Gros, aigua al tros» (Alcalà de X.).—c) «Trons en mar, aigua a la terra» (Empordà); «Trons a Mallorca, aigua a la porta» o «aigua a l'Empordà» (Palafrugell).—d) «Any de trons, any de morts» (men.).—e) «Trons en s'hivern, pa per vuit dies» (men.).—f) «Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig» (Maestrat).—g) «Trons abans de l'Ascensió, molta pluja i molta saó».—h) «Trons de cul, tempestat de merda».
Fon.: tɾɔ́ (or., occ.); tɾɔ̞́ (val., bal.); tɾó (Gir.).
Intens.: tronàs, tronarro, tronet, tronot.
Etim.: derivat del llatí tardà trŏnus, mat. sign. ||1, derivat postverbal del llatí vg. trŏnāre (clàssic tonare, ‘tronar’).
2. TRO ant. prep. i conj.
Fins (|| 1); cast. hasta. a) Amb complement de lloc. E vós que'ls guidetz tro a Ager o tro a Castelló, Capit. Llorens 1211. La sageta se mou tro a cert terme per la empenta que la ballesta li dóna, Llull Cont. 319, 7. Alcuns seran en sudor tro al turmeyl dels peus, Llull Gentil 259. Com lo cors portaran de son alberch o casa tro a l'esgleya, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175).—b) Amb complement de temps. Dix-mi que lo'n soferís tro a l'altr' an, doc. a. 1242 (Pujol Docs.). Anà tot lo jorn Felix tro a la nit, Llull Felix, pt. i, c. 2. Perseverà tro al dia de la sua fi, Pere IV, Cròn. 34. Car tro ara no he vist caualler sinó lo vostre, Curial, ii, 19.—c) Amb complement de quantitat. De VI tro a VIII diners, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). En l'altre, tro sinch rams de lana, doc. a. 1410 (Alós Inv. 19).—d) Amb complement d'acció representat per un verb en indicatiu o en subjuntiu (introduït amb la conjunció que o sense conjunció). No la uolg audir tro que ag parlad ab los diciples, Hom. Org. 8 vo. Atrestantz cavallers que sien ab nós tro ajam presa Cepta, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). No'ls conegrem tro que foren al pont de Pertusa, Jaume I, Cròn. 29. En el Ecclesiastes hi ajusta: «tro sia tornada la pols en la seua terra», Metge Somni i. Posseyrien la heretat tro la haguessen tornada a la dita esgleya, Eximplis, i, 223. Dau-li de açò... tro vejats que sia guarit, Anim. cassar 26 vo.—e) S'usava com a correlatiu de tant, formant les locucions tant tro o tro tant. Tant és gran la noblea e la altea vostra tro que no cap en tot lo seggle, Llull Cont. 1, 22. Anà tant là hon li plach... tro esdeuench en la fontana, Llull Cav. 5. Yrien al castell de Malta e'l tindrien assetiat tant tro lo haguessen, Muntaner Cròn., c. 93. Jo no pux respondre a la dita assignació tro tant que lo dit senyor Rey haya assignat salari, doc. a. 1414 (Col. Bof. xxxvi, 59).—f) S'usava reforçat amb el seu sinònim fins, formant locucions com fins tro o tro fins. Sí's raposà tro fins al yorn, Graal 60. Es ops que tampoch se'n senta res tro fins que cosa sia feyta, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 527). No's puxa d'assí avant abilitar... fins e tant que tots aquells... sien del tot evacuats, doc. a. 1474 (BSAL, xxv, 17).
Etim.: reducció de entrò (del llatí ĭntro), mat. sign.
3. TRO m. ant.
Tron; cast. trono. Coué, donchs, que sia Jhesús, e en lo tro, sobre los àngels, assegut, Llull, Es de Déu 346. Yo Salomó | en lo dret tro | mils no seguí, Spill 11808. Pintaran un tro de serafins ornat d'or fi, doc. a. 1472 (Archivo, v, 381). Beneyt siau vós, Senyor, sient sobre lo thro e cadira sancta, Villena Vita Chr., c. 202.
4. TRO
Llin. existent a Alfàs del Pi, Benissa, Calp, Castalla, Dénia, Teulada, etc.