DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TROC m. ant.
Forat, trauc. Ningú no pot allegar possessió en paret pròpia o comuna de finestra gran ne poca e semblant troc hon puxa passar null hom, Ordin. Santacília (Pragm. Cat. 97).
    Etim.: reducció de trauc.

2. TROC (Troch).
Llin. existent a Anserall, Montanui, etc.

3. TROC
Forma que apareix en diverses transcripcions de documents antics, per errada de còpia, en lloc de croc. Ballesta e troch, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73). Item | troch menys de civelles, doc. a. 1410 (Alós Inv. 20).

TROÇ m.:
V. tros.