DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TROMPA f.
I. || 1. Instrument músic de vent, consistent en un canó llarg de metall, corbat circularment i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura al pavelló; cast. trompa. Ab trompes e tabals e ab flautes, Muntaner Cròn., c. 296. Ballants ab trompes e tabals, Pere IV, Cròn. 276. En la trompa ha molts canons; axí en la preycació ha moltes parts, Sermons SVF, ii, 102. Trompa de caça: instrument de buf, de canó corbat en forma circular, que serveix especialment per a cridar-se els caçadors en les grans caceres. a) m. Músic que sona el dit instrument. El «trompa», com anomenaven al músich, Pons Auca 52.
|| 2. Instrument de forma tubular, semblant a la trompa || 1. Especialment: a) Canya llarga de les xeremies, que no té foradins, sinó una caramella interior, i produeix una nota uniforme i greu (Mall.).—b) Cadascun dels canons de l'orgue, dins els quals passa l'aire per produir les diverses notes musicals.—c) ant. Canó d'artilleria. Les quals bumbardas... entre mascla y trompa tindran devuyt palms de larch, doc. a. 1486 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 24.).—d) Canó de canya o de metall per a bufar al foc.—e) Canó que serveix per a conduir l'aigua del cossi a la caldera.—f) Sifó, instrument tubular per a aspirar un líquid i passar-lo d'un recipient a un altre. Per lo preu de una trompa de fusta ab una barra de ferro en mig e tot son aparell per traure aygua dels pous de les salines, doc. a. 1490 (Arx. Gral. R. Val.).—g) ant. Sarbatana. No gos tirar als murs ne torres del Temple pedres ne rotlons, ab balestes ne archs, trompa ne matrassos, doc. a. 1432 (Mostassaf 297). Trompa pera matar aucells: Zarbatana, Nebrija Dict.—h) La peça inferior i més gruixuda de les que formen la canya de pescar (Tortosa, País Valencià); cast. parahuso. Al primer tros dihuen trompa perque 's gros com un trompall, Ros Rom. 123.—i) Trompa de mirar lluny: ullera tubular (Mall.); cast. anteojo, catalejo.—j) Fulla gruixuda central de la ceba i d'altres plantes similars, a punt d'espigar o ja espigada; cast. tallo. La trompa o canó de les cebes, alls y porros: Thallus, Pou Thes. Puer. 35.
|| 3. Òrgan anatòmic que per la seva forma tubular o per la seva cavitat cònica té semblança amb la trompa || 1. Especialment: a) Prolongació muscular tubular, llarga i flexible, del nas de l'elefant, que li serveix com a òrgan prènsil i com a arma defensiva i ofensiva; cast. trompa. La trompa del elefant: Haec proboscis, promuscis, manus, Pou Thes. Puer. 44.—b) Prolongació del nas d'altres animals, com el porc (val.); cast. hocico.—c) Nas molt gros d'una persona; cast. narizota.—d) Fibló amb què un insecte xucla el líquid de les flors, la sang, etc.; cast. trompetilla.—e) Trompa d'Eustaqui: conducte cònic i membranós que comunica la caixa del timpà de l'orella amb la faringe; cast. trompa de Eustaquio.—f) Trompes de Fal·lopi: els dos conductes que van de la matriu als ovaris; cast. trompas de Falopio.
|| 4. Baldufa, joguina rotatòria amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament (Ll., País Valencià); cast. trompo, peonza. Trompa capona: la que té piconet dalt, i el clau més curt que la trompa ordinària (Gandia). Trompa barranca: la que té el clau massa punxegut, i, si la prenen damunt la mà, fa mal (Gandia). Trompa marina: baldufa grossa i buida, amb forats, que en voltar fa un soroll intens (val.).
|| 5. pl. Colleres de forma especial que es posen a les bísties quan han de batre (Muntanya de Mallorca).
II. || 1. Gran columna de fum o d'un líquid; cast. tromba. Vérem dos pexos que dihuen mulars, exint de sos caps dos trompas a modo de dos columnas de aygua, López Rel. 50.
|| 2. Gran avinguda d'aigua; «chubasco, chaparrón» (Martí G. Dicc.).
|| 3. Estar de trompa: estar mal avinguts, no lligar bé d'amistat (Biar).
|| 4. Borratxera. Malbaratà la hisenda... amb bullangues, trompes, Vidal Mem. 62.
|| 5. Anar de trompa: anar de broma (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 6. m. i f. i adj. Embriac. «Aquest mariner està ben trompa».
|| 7. m. i f. Beneitot, mancat d'enteniment o d'habilitat (or.); cast. bobo, mastuerzo. Ves a dins, que aquell trompa ja juga ab les criades, Vilanova Obres, xi, 184.
    Loc.—a) Esser com ses trompes de Caimari: esser dífícil de moure a obrar, i després difícil d'aturar d'obrar (Mall.).—b) Fer s'arròs per sa trompa: fracassar, esser vençut, no aconseguir allò que es proposava (Mall.).
    Fon.: tɾómpə (or., bal.); tɾómpɛ, tɾómpa (occ., val.).
    Etim.: onomatopeia del so de la trompa || 1.