DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRONAR v. intr.
|| 1. Fer un tro o trons; cast. tronar. Per natura deuria ventar e tronar e lampegar, Llull Cont. 15, 14. Comensà a tronar e a lampar, Graal 179. Tant hi trona fins que y plou, Cons. casat 100. Si Júpiter hagués tronat, no l'hagueren oyt, Curial, i, 23. I la inundà la pluja, | i fondament tronaren les altes solituds, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. hiperb., Fer un soroll fort, comparable al tro; cast. tronar. El Noguera trona per aquells gorcs, Verdaguer Exc. 39. Una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze, Valor Rond. iii, 39.
|| 3. Cridar enèrgicament contra algú o alguna cosa; cast. tronar. En va tronaren contra les veus avalotades | de tota aquella tribu, Costa Trad. 174
|| 4. fig. Fracassar, arruïnar-se, perdre tot el cabal. En Pep y jo correm per males aygos; que em pens que tronarem, Roq. 26.
    Loc.—a) Allà va, que trona!: es diu per indicar que es fa una cosa precipitadament, sense pensar la, exposant-se a tenir un mal resultat.—b) Fer tronar i ploure: fer anar la gent en renou, produir gran excitació entre la gent. Aquell xicot... valia tots els diners del món; de segur que un cop acabada la carrera faria tronar i ploure Oller Pap. vii.
    Refr.—a) «Que troni, mentres no plogui!» (Empordà); «Que troni, mentres no llampi!» (Pineda): ho diuen els nois quan la mare o algú altre els renya, volent dir que no els preocupen les renyades, sinó les tupades.—b) «Només es recorden de Santa Bàrbara quan trona»: significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes sinó quan ens trobam estrets o en perill.—c) «Quan trona, pedrica»: vol dir que en tronar, generalment sol ploure (Men.) És un joc de paraules entre el verb tronar i el substantíu trona, ‘tribuna des d'on prediquen’.—d) «Quan el matí trona la mar, torna-te'n a casa a almorzar» (Cullera).—e) «Si trona per la Cova Santa, aigua a manta» (Llucena).—f) «Quan en març trona, l'ametlla és bona».—g) «Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de Març, quaranta dies més d'hivern».
    Fon.: tɾuná (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); tɾoná (occ., mall.); tɾonáɾ (val.).
    Etim.: del llatí tŏnāre, mat. sign. ||1, amb una r sobrevinguda per influència de tro (que la té per metàtesi de tonĭtru).