DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRONAT m.
Golfes, la part coberta més alta de la casa, on es guarden els mals endreços (Pallars, Tortosa); cast. desván.
    Etim.: derivat de trona, ‘tribuna’.

2. TRONAT, -ADA adj.
|| 1. Deteriorat, fet malbé per l'ús; cast. tronado. El que es tractava de desplaçar queia de si mateix, de pur tronat i vell, Pla Rus. 205.
|| 2. Arruïnat, empobrit extremadament; cast. arruinado. Es un gandul, un jugador, un tronera y un tronat, Oller Pil. Pr. 164. Lliurats al joc de Borsa per refer la no menys tronada riquesa de llurs cases, Oller Febre, i, 88.
    Fon.: tɾunát (or., men.); tɾonát (occ., val., mall.).
    Intens.: tronadet, -eta; tronadot, -ota; tronadíssim, -íssima.
    Etim.: derivat de tronar.